Imperi Aquemènida: diferència entre les revisions

 

=== Fonts epigràfiques ===

En època aquemènida, el persa antic, antecessor de l'actual idioma persa parlat a [[Iran]], s'escrivia en una varietat d'escriptura cuneïforme que només va començar a ser desxifrada al començament del {{segle|XIX}}, gràcies sobretot als esforços de Henry Rawlinson i al seu treball amb la inscripció de Behistún, que fa un relat detallat de les circumstàncies en què Darios I va accedir al poder. Actualment, es coneixen nombroses inscripcions en antic persa, però amb una sola excepció recentment identificada, es desconeix si el document reflecteix una pràctica més estesa o es tracta d'un cas excepcional. Aquestes es restringeixen a l'àmbit de les declaracions de la reialesa, expressions del seu poder i ideologia. Són fonts d'informació útils per a conèixer l'activitat constructora dels reis, i la imatge que aquests tenien de si mateixos, però no solen proporcionar informació sobre altres àmbits (l'única de caràcter narratiu és la de Behistun).

 

És important destacar que la pretensió que Gaumata era un fals Esmerdis deriva de Darios. Els historiadors estan dividits sobre la possibilitat que la història de l'impostor fos un invent de Darios com a justificació per al seu cop d'estat. Darios va fer afirmacions semblants quan més tard va capturar [[Babilònia]], anunciant que el rei babiloni no era, de fet, Nabucodonosor III, sinó un impostor anomenat ''Nidintu-bel'', i quan un any després de la mort del primer pseudo-Esmerdis (Gaumata), un segon pseudo-Esmerdis (anomenat ''Vahyazdata'') va iniciar una revolta a [[Pèrsia]].

 

 

Darios es va dedicar fonamentalment a organitzar l'extens imperi heretat. Territorialment, va reestructurar les satrapies, existents ja des del regnat de Cir, establint vint satrapies encapçalades normalment per membres de la família reial i de les famílies aristocràtiques. Quant a la seva activitat constructora, destaca sobretot la fundació de [[Persèpolis]] (518 aC-516 aC), així com la realització de treballs a [[Ecbatana]] (moderna [[Hamadan]]) i [[Susa (Iran)|Susa]]. Durant el regnat de Darios, va continuar l'expansió territorial: [[Tràcia]] i l'[[Índia]] hi van annexionades, mentre que les tropes perses van ser derrotades pels escites europeus (ca. 513 aC) i pels grecs en la Guerres Mèdiques. Va ser també Darios qui va convertir en religió oficial el [[mazdeisme]]. Construí el camí reial de [[Susa (Iran)|Susa]] a [[Sardes]]: carretera des de la capital de la [[satrapia de Lídia]] (oest de l'actual [[Turquia]]) fins a [[Susa (Iran)|Susa]] per portar el correu imperial. Això assegurava d'alguna manera el control absolut sobre els seus sàtrapes, els quals tenien la seva pròpia cort i exèrcit, però no podien fallar a donar tribut a l'emperador. Aquest tribut era proporcional a la riquesa de cada regió.

 

=== De Xerxes I a Artaxerxes II ===

 

Després dels fracassos militars de la Segona Guerra mèdica, els aquemènides van detenir l'expansió i van perdre alguns territoris. Quan Xerxes va morir assassinat en el 465 aC, es va desencadenar una crisi successòria en la qual acabaria per imposar-se Artaxerxes I (465-424 aC), que va traslladar la capital de Persèpolis a Babilònia. Va ser durant aquest regnat que l'idioma elamita va deixar de ser l'idioma del govern, i va guanyar en preeminència l'[[arameu]]. Va ser, probablement, durant aquest regnat que es va introduir com a calendari nacional el calendari solar (basat en el calendari babilònic).