Cayor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Algunes correccions
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
Línia 14:
 
El regne va tenir també conflictes contra els europeus, amb la colonització. El Kadior era temut, perquè era reputat pel seu exèrcit profesional, la seva organització, i sobretot pel comportament extremadament violent dels seus guerrers. La província del Ndiambour, era l'única província del Cayor on els musulmans eren majoritaris. Aquesta província de Ndiambour més d'una vegada va voler fer-se independent, perquè no donava suport a la religió tradicional que practicaven els sobirans del Kadior; va aconseguir alguns vegades deslligar-se del regne, però el Kadior va aconseguir sempre reprendre la província. Abd al-Kadir, almamy del Futa Toro, un dels protagonistes de la revolució ''Torodo'' del Futa, va voler llançar un gihad contra el Kadior, reagrupar tot el seu exèrcit fins als estanys o marigots de la frontera entre el Kadior i el Waalo. El Ndiambour estava del costat de Abd al-Kadir i creia que amb la [[Gihad|djihad]], la província podria assolir la seva independència de manera definitiva, però el damel de Cayor de l'època, Amari Ndella Coumba Fall, va reunir els seus tiédos (guerrers) quan es va assabentar de les intencions de Abd al-Kadir. Aquest va ser agafat per sorpresa i batut pel Kadior. El damel  va agafar l'almamy com ostage i el va retenir a la seva cort durant alguns mesos, on va ser ben tractat de manera a assegurar-se que l'almamy no atacaria més el Kadior. Des de llavors, cap més guerra santa fou llançada contra el Kadior.
[[Fitxer:VillageCayor-1821.jpg|thumb|250x250pxminiatura|Poble del Cayor (1821)]]
Un altre episodi de la història del Kadior, és el que va oposar el cap de la comunitat lébou de l'època, Dial Diop, i el damel Amari Ndella Coumba Fall. Això era el [[1812]]. El damel es lliurava sovint a exaccions contra els lébous que poblaven la [[Península de Cap Verd|península del Cap-Verd]], vassalls del Kadior. Dial Diop va decidir de rebel·lar-se contra les persecucions i va lliurar diverses batalles contra les tropes del damel ; aquest va acabar per acceptar la secessió dels lébous, de poca importància a la vista de la petita superfície de la península del Cap Verd. La República Lébou es va crear llavors amb l'ajuda dels [[Musulmà|musulmans]] del Diambour, dels quals alguns van abandonar la província per instal·lar-se a la península&nbsp; després de la derrota de Abdul Kadir Kane, del qual havien esperat que islamitzaria el Kadior sencer. Al final del segle <small>XIX</small>, Lat Dior Ngoné Latir Diop va accedir al poder, en lloc de la seva germanastre (fou l'únic damel del patronímic "Diop" contràriament al que preveien les institucions del regne) i per tant no sorgit d'una família dominant de la part del seu pare). Lat Dior Diop fou igualment considerat com l'un dels més grans resistents contra la colonització francesa al Senegal, al mateix títol que Alboury Ndiaye, [[Al-Hadjdj Umar|El Hadjdj Omar Tall]] o Sidya Ndaté Yalla Diop.
 
Línia 21:
== Població ==
Al Kadior hi havia diverses ètnies. Els wòlofs (o jòlofs) hi eren majoritaris i detenien el poder; hi havia també els [[Fulbe|peuls o fulbes]], els [[Tuculor|tuculors]], els sereres, els [[Malinkes|mandings]], els lebus i els maures. Les ètnies es repartien segons les províncies, algunes ètnies eren majoritàries en certes províncies, però de manera general es trobava per tot arreu individus de totes les ètnies.
[[Fitxer:AmadouMakhtarMbayeBox.jpg|thumb|250x250pxminiatura|El filosof Kocc Barma Fall a la cort del damel del Kadior (instal·lació de Amadou Makhtar Mbaye)]]
 
== Les institucions del Kadior ==