Comanda de Bajoles: diferència entre les revisions

{{Infotaula edifici}}

'''La Comanda de Bajoles''' (altrament anomenada '''«Comanda de Sant Vicenç de Bajoles»''') fou un dels convents originàris{{efn|És a dir, no procedent del Temple en ser extingit.}} de l'[[orde de Sant Joan de Jerusalem]], situat en l'actual terme municipal de [[Perpinyà]] vora Castell Rosselló (i no pas al mas Anglada com s'havia dit).

Malgrat la documentació coneguda, fins fa poc ni tan sols se sabia la ubicació exacta de la casa o seu de la comanda, arrasada, el [[segle XVII]], per l'exèrcit de [[Lluís XIV de França]]. Les excavacions, fetes l’última dècada del segle XX, no només la localitzaren sinó que van permetre realitzar un aixecament de la planta i conèixer-ne<ref>Marichal, 1997 (memòria inèdita).</ref> detalls importants.

 

==Arquitectura==

La casa que fou seu de la comanda de Bajoles tenia la planta habitual d'una comanda rural, és a dir, un grup d'edificis disposats al voltant d'un pati, en aquest cas, triangular i adossats a un mur perimetral reforçat amb [[contrafort]]s. Al costat sud hi havia la capella conventual, [[Sant Vicenç de Bajoles]] –d'una sola nau i [[absis]] semicircular–, i un edifici de planta rectangular, mentre que els altres dos costats eren ocupats per sengles edificis, també rectangulars.

 

Les excavacions van posar al descobert vestigis de tres cronologies diferents. La primera d’[[època romana]]; la segona, de finals del [[segle XII]] o d’inicis del [[segle XIII|XIII]], a la qual pertanyia l'església i construccions disperses al voltant del temple; i la tercera, a partir del [[segle XIV]], que corresponia a una ampliació definitiva de la seu de la comanda. L'únic edifici d'aquesta fase identificat pels arqueòlegs és la cuina; la resta devien ser el [[Palau (arquitectura)|palau]], el [[refetor]], el [[Celler (estança)|celler]], les [[cavallerissa|cavallerisses]]... La major part d'aquestes construccions eren de [[tàpia]] reforçada amb pilars de [[maçoneria]] i [[paraments]] de [[maó]] lligat amb [[morter]] de calç i arena.

A l'extrem oest de la capella (única part excavada del temple) hi foren trobades dues fosses sepulcrals. En una, situada al mur sud, hi descansava un membre{{efn|Probablement el comanador Pere de Fenollet, documentat el 1280.{{sfn | Miret i Sans | 1910 | p=524}}}} de la família Fenollet, a qui fou dedicat un mausoleu de marbre policromat allotjat en un [[arcosoli]] del damunt. Es tractava d’un [[sarcòfag]] –desaparegut– assentat sobre cinc columnetes monolítiques triples, que emmarcaven dos parells de columnes i una arquivolta d'arc apuntat, decorada{{sfn | Marichal | 1999 | p= 25-28}} amb [[heràldica]] dels Fenollet (camper escacat d’azur i gules). Al cim de l'arquivolta hi havia un medalló circular dins del qual hi havia, pintat, un cavaller amb un [[gonfanó]] hospitaler, amb un triangle blanc{{sfn | Marichal | 1999 | p=28}} i una creu vermella.

Per contra, la visita del 1661{{efn|A.C.A. G.P., núm. 752 (citat per Fuguet){{sfn | Fuguet Sans | 2005 | p= 49}}}} és especialment dramàtica, car explica que la casa, per causa de la guerra, era del tot enderrocada i ja no hi vivia ningú. A partir d'aleshores, les funcions de l'edifici es traslladaren a una casa que el comanador tenia a Perpinyà. Al terme de Bajoles només restà un mas (l'actual mas Anglada){{sfn | Fuguet Sans | 2005 | p= 49}} sota el control directe del comanador.

 

 

== Notes ==