Herat: diferència entre les revisions

 

== Història ==

És una ciutat molt antiga, però la data de fundació és desconeguda. Ja és esmentada a l'[[Avesta]] en la forma persa antiga ''Haraiva''. Fou una de les satrapies [[aquemènides]]. A les fonts gregues apareix com [[Ària (Pèrsia)|''Ària'']] o ''Areia''. El nom sembla derivar del riu ''Hari'' (antic persa ''Harayu'', 'el que corre'). Diverses fonts perses l'esmenten incloent la [[inscripció de Behistun]]. [[Heròdot]] la qualifica de graner d'Àsia central. Quan Alexandre el Gran va arribar a la zona era sàtrapa Satibarzanes o [[Barzanes]], que era un dels alts oficials orientals junt amb [[Bessos de Bactriana]] i [[Barsentes]] d'[[Aracòsia]]. Al final del [[330 aC]], Alexandre va conquerir la capital d'Ària, que era anomenada ''Artacoana''. Es va reconstruir la ciutat i construir la ciutadella i se li va donar el nom d'[[Alexandria d'Ària]].

 

 

Després d'Alexandre, va estar sota domini de sàtrapes lleials a [[Antígon el Borni]] i després del 301 aC va passar als [[selèucides]]. Va formar part del [[Regne grec de Bactriana]]. El [[167 aC]], va passar suposadament a mans dels parts, dels quals va passar als escites o sakes (vers [[130 aC]]) i kushans (vers [[30 aC]]), i en algun moment del segle III va passar als [[sassànides]]. El nom va evolucionar a ''Harev'' i després ''Hare''. Ciutat a la frontera amb els dominis [[heftalites]], va estar sota el seu domini al segle V i VI, a vegades com a vassalls sassànides. En aquest temps, hi ha notícies d'una comunitat cristiana nestoriana amb un bisbe. El [[565]] va passar al khanat dels [[Turcs Occidentals|turcs occidentals]] que hi exercien el poder, segurament per un cap vassall, quan van arribar els àrabs.