Dionisi d'Heraclea (tirà): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode |
m Tipografia |
||
Línia 2:
'''Dionís''' o '''Dionisi d'Heraclea''' (''Dyonisius'', Διονύσιος), fill de [[Clearc I]], fou [[tirà]] d'[[Heraclea Pòntica|Heraclea del Pont]].
Quan va morir el seu pare, el seu germà [[Sàtir]] va assolir la regència en nom els dos fills menors, [[Timoteu d'Heraclea|Timoteu]] i Dionisi ([[353
Dionís va incrementar el seu poder; la victòria d'[[Alexandre el Gran]] sobre els perses li deixava el camí lliure a l'expansió a la que abans el poder de [[Pèrsia]] s'hagués oposat. Els exiliats de la ciutat van enviar una ambaixada a Alexandre demanant el restabliment de la democràcia a Heraclea. Dionís quasi va perdre el poder i l'hauria perdut del tot sinó hagués estat molt llest, mostrant el favor del seu poble i buscant el de la reina [[Cleòpatra de Macedònia]], germana d'Alexandre. Així va poder conservar el poder, cedint algunes vegades a les peticions dels rivals, demorant les accions, o prenent mesures contra ells segons fos el cas.
Dionisi no devia estar tranquil perquè a la mort d'Alexandre va erigir una estàtua per celebrar la joia d'aquest fet. Els exiliats van demanar llavors ajut a [[Perdicas d'Orèstia]], però Dionisi es va assegurar una bona posició al casar-se amb [[Amastris d'Heracleia]], la filla d'[[Oxatres]], el qual era germà de [[Darios III de Pèrsia]], rei del que la filla, [[Barsina|Estàtira]] o ''Stateira'', s'havia casat amb Alexandre; per tant ''Stateira'' i Amastris eren cosines germanes i a més s'havien criat juntes i s'estimaven molt (quant Alexandre es va casar amb ''Stateira'', va donar a Amastris en matrimoni a [[Cràter d'Orèstia|Cràter]], un dels seus generals i amics, però a la mort del conqueridor, Cràter es va casar amb Fila, la filla d'[[Antípater (regent de Macedònia)|Antípater]], i Amastris, amb consentiment del seu ex-marit, es va poder casar amb Dionís d'Heraclea). Dionís es va aliar també a [[Antígon el borni]] al que va ajudar en la seva guerra contra [[Asandre de Cària]]; la seva filla (d'un primer matrimoni) es va casar amb [[Ptolemeu (nebot d'Antígon)|Ptolemeu]], el nebot d'Antígon i comandant de les forces macedònies a l'[[Hel·lespont]]. L'assassinat de Perdicas va posar fi a les esperances dels exiliats. Dionís va abandonar el títol de tirà i va adoptar el de rei ([[322
En endavant, lliure de tot perill, va viure a la seva cort una vida de continuada luxúria i va esdevenir gros i inflat de manera poc natural, perdent l'atenció en el govern de l'estat; quan s'adormia era difícil de despertar-lo i calia recórrer a punxar-lo amb dos agulles grans.
Dionís tingué tres fills amb Amastris: dos fills Clearc II i Oxatres (Zathras) i una filla de nom també Amastris (coneguda com a [[Amastrina]]). Al morir als 55 anys, va deixar el govern com a regent a la seva dona Amastris, junt amb un consell de fidels, car els dos fills eren massa joves. Havia governat des de vers el 337
{{ORDENA:Dionis D'Heraclea (Tira)}}
| |||