Dionisi d'Heraclea (tirà): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode
m Tipografia
Línia 2:
'''Dionís''' o '''Dionisi d'Heraclea''' (''Dyonisius'', Διονύσιος), fill de [[Clearc I]], fou [[tirà]] d'[[Heraclea Pòntica|Heraclea del Pont]].
 
Quan va morir el seu pare, el seu germà [[Sàtir]] va assolir la regència en nom els dos fills menors, [[Timoteu d'Heraclea|Timoteu]] i Dionisi ([[353  aC]]). Ja vell, Sàtir va abdicar el poder ([[345  aC]]) a favor del seu nebot de més edat, Timoteu. Poc temps després aquest, afectat per una infermetat incurable, va morir quant tenia 65 anys, després d'haver governat set anys (va morir entre el [[338  aC]] i el [[336  aC]]) i el va succeir Dionisi o Dionís.
 
Dionís va incrementar el seu poder; la victòria d'[[Alexandre el Gran]] sobre els perses li deixava el camí lliure a l'expansió a la que abans el poder de [[Pèrsia]] s'hagués oposat. Els exiliats de la ciutat van enviar una ambaixada a Alexandre demanant el restabliment de la democràcia a Heraclea. Dionís quasi va perdre el poder i l'hauria perdut del tot sinó hagués estat molt llest, mostrant el favor del seu poble i buscant el de la reina [[Cleòpatra de Macedònia]], germana d'Alexandre. Així va poder conservar el poder, cedint algunes vegades a les peticions dels rivals, demorant les accions, o prenent mesures contra ells segons fos el cas.
 
Dionisi no devia estar tranquil perquè a la mort d'Alexandre va erigir una estàtua per celebrar la joia d'aquest fet. Els exiliats van demanar llavors ajut a [[Perdicas d'Orèstia]], però Dionisi es va assegurar una bona posició al casar-se amb [[Amastris d'Heracleia]], la filla d'[[Oxatres]], el qual era germà de [[Darios III de Pèrsia]], rei del que la filla, [[Barsina|Estàtira]] o ''Stateira'', s'havia casat amb Alexandre; per tant ''Stateira'' i Amastris eren cosines germanes i a més s'havien criat juntes i s'estimaven molt (quant Alexandre es va casar amb ''Stateira'', va donar a Amastris en matrimoni a [[Cràter d'Orèstia|Cràter]], un dels seus generals i amics, però a la mort del conqueridor, Cràter es va casar amb Fila, la filla d'[[Antípater (regent de Macedònia)|Antípater]], i Amastris, amb consentiment del seu ex-marit, es va poder casar amb Dionís d'Heraclea). Dionís es va aliar també a [[Antígon el borni]] al que va ajudar en la seva guerra contra [[Asandre de Cària]]; la seva filla (d'un primer matrimoni) es va casar amb [[Ptolemeu (nebot d'Antígon)|Ptolemeu]], el nebot d'Antígon i comandant de les forces macedònies a l'[[Hel·lespont]]. L'assassinat de Perdicas va posar fi a les esperances dels exiliats. Dionís va abandonar el títol de tirà i va adoptar el de rei ([[322  aC]]).
 
En endavant, lliure de tot perill, va viure a la seva cort una vida de continuada luxúria i va esdevenir gros i inflat de manera poc natural, perdent l'atenció en el govern de l'estat; quan s'adormia era difícil de despertar-lo i calia recórrer a punxar-lo amb dos agulles grans.
 
Dionís tingué tres fills amb Amastris: dos fills Clearc II i Oxatres (Zathras) i una filla de nom també Amastris (coneguda com a [[Amastrina]]). Al morir als 55 anys, va deixar el govern com a regent a la seva dona Amastris, junt amb un consell de fidels, car els dos fills eren massa joves. Havia governat des de vers el 337  aC fins vers el 306  aC. Fou conegut com a '''Dionís el bo''' pel seu caràcter, i el poble va considerar una pèrdua la seva mort.
 
{{ORDENA:Dionis D'Heraclea (Tira)}}