Amb l'ascens d'Andrònic al poder el [[1328]], els territoris imperials d'Anatòlia s'havien reduït considerablement en gairebé tot l'oest de la moderna [[Turquia]] en el curs dels quaranta anys anteriors, llevat d'alguns llocs avançats dispersos per tot el [[Mar Egeu]] i d'una petita província situada al voltant de [[Nicomèdia]], a uns 150 km de [[Constantinoble]], capital del país. A tot arreu els turcs eren hostils i usurpaven les terres imperials. Andrònic estava decidit a ajudar les importants ciutats de Nicomèdia i [[Nicea de Bitínia]] i esperava restaurar la frontera cap a una posició estable. Juntament amb el gran domèstic [[Joan VI Cantacuzè|Joan Cantacuzè]], Andrònic va conduir l'exèrcit, que era el més gran que va poder reunir al llarg del [[mar de Màrmara]] cap a Nicomèdia. A Pelekanon, un exèrcit turc otomà bloquejava el seu camí. Una part de l'exèrcit turc fou derrotat. No obstant això, la major part de l'exèrcit turc es va retirar a les muntanyes al nord del camp de batalla. En perseguir-los, l'exèrcit romà d'Orient va patir nombroses escaramusses que van fer caure la seva moral, i el mateix Andrònic va resultar lleugerament ferit. Els turcs aconseguiren fins i tot de tallar la retirada a l'exèrcit romà d'Orient, que va haver de replegar-se per via marítima, sota la direcció del Gran Domèstic, cap a Constantinoble.
