Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen: diferència entre les revisions

 

A l'octubre d'aquest any va participar, amb [[Diego de León y Navarrete]] i altres militars i polítics [[Partit Moderat|moderats]], en la temptativa fallida de derrocar la [[regència (política)|regència]] d'[[Baldomero Espartero|Espartero]], raó per la qual va haver d'exiliar-se a [[Florència]]. En l'estiu de [[1843]] va contribuir activament a la caiguda d'Espartero, provocada per [[Ramón María Narváez|Narváez]], la qual cosa li va valer la promoció a tinent general. Va ser llavors nomenat inspector general d'Infanteria pels moderats, llavors en el poder, i després capità general de [[Castella la Vella]].<ref>[https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3313902.pdf. Don Manuel Gutiérrez De la Concha: un General liberal en la España de Isabel II], Fernando Fernández Bastarreche</ref>

En [[1847]] va rebre ordre d'encapçalar una expedició a Portugal per ajudar a mantenir el govern de la reina [[Maria II de Portugal]], seguint les directrius de la [[Quàdruple Aliança]]. Després d'haver vençut el [[30 de juny]] de [[1847]] a les forces [[setembristes]] manades pel general [[Francisco Xavier da Silva Pereira]], primer comte das Antas, va aconseguir restablir per la força l'autoritat de la sobirana portuguesa a la ciutat de Porto. Per aquest fet va rebre distincions honorífiques tant a Portugal com a Espanya, destacant el marquesat del Duero, amb [[Grandesa d'Espanya]] de primera classe.