Espai urbà: diferència entre les revisions

La ciutat està en una constant transformació, i es pot recórrer de diferents maneres. García Canclini en el seu text "Els viatges metropolitans" proposa la noció de viatge com una manera de navegar l'espai, la qual cosa implica una reflexió. Veure la ciutat com un escenari permet veure la transformació de la megalòpolis a partir de l'espai. La megalòpolis és una ciutat que no es pot abastar, és la noció de "la ciutat-continent". El viatge ens facilita uns recursos per obtenir saviesa i conèixer a altres, ens porta a l'autoconeixement. Hi ha una distinció entre el viatge urbà i el viatge metropolità. El viatge metropolità és el viatge "que inclou la ciutat i les seves conurbacions", la seva essència consisteix en "el seu caràcter quotidià i la continuïtat espacial", és un viatge que forma part de la vida quotidiana de l'individu, "part de la vida normal". D'altra banda, el viatge al desconegut i extraordinari sempre implica nostàlgia. És un fet que les tecnologies han canviat la nostra noció d'espai i un dels desenvolupaments més importants per a la formació de la megalòpolis és el sorgiment dels mitjans de transport, en concret l'automòbil. Els nous mitjans de transport són essencials en el viatge metropolità: fomenten l'"expansió" de la metròpoli. En el món d'avui els mitjans de transport i sobretot l'automòbil s'han convertit en espais que vivim. "En viatjar-hi els habitants s'apropien de l'espai urbà, travessen zones que no coneixen sinó des de la distància i la fugacitat del vehicle que els trasllada" (p.&nbsp;24). Una altra distinció important de la metròpoli és la integració del viatge audiovisual. Part de les conseqüències de la ciutat metropolitana és que no pot ser recorreguda per un flaneur (caminant que recorre la ciutat, que la construeix a partir del seu recorregut), ja que és una ciutat inabastable. Al final, l'autor ens proposa que mirem el viatge per la ciutat metropolitana com si fos un viatge a la ciutat. Llavors la idea del viatge i del recorregut és una pràctica social, i recórrer la ciutat implica: repensar la ciutat.<ref name="García">García Canclini, "Els viatgers metropolitans", La ciutat dels viatgers. Travessies i imaginaris urbans: Mèxic, 1940-2000. Mèxic DF: Grijalbo, 1996.</ref>

 

Hi ha diferents maneres de veure i de llegir la ciutat. Una de les idees més importants és la ciutat com a espai de múltiples intercanvis. Es pot proposar la ciutat com un espai cultural que agrupa diverses funcions: l'oficial i el recreatiu, el material i el simbòlic. Conté el llogaret, el temple, la plaça i el teatre, és un "locus de la memòria col·lectiva, espai del desig, de l'imaginari i l'escriptura". La ciutat representa el poder i la sacralitat, però més encara, "polaritza, emmagatzema i transmet la cultura". Curiosament, el llenguatge representa millor la cultura del que la ciutat la podria representar. D'altra banda, segons Henri Lefebvre la ciutat és la "projecció de la societat sobre un terreny, no només sobre l'espai sensible sinó sobre el pla específic percebut i concebut pel pensament, que determina la ciutat i l'urbà". A més, afegeix que "l'espai d'una ciutat es caracteritza per la seva simultaneïtat", està regida per una relació entre temps i espai.

Yolanda Izquierdo planteja la lectura de la ciutat com si la ciutat fos un text, construït per diverses condicions econòmiques, culturals i socials, on s'expressen diverses formes socials i mentals. Si partim de la noció de la ciutat com un text, llavors aquesta "té un llenguatge propi". Entre la lectura d'aquesta, podem trobar una relació "entre l'estructura urbana i la textual" en la qual podem associar amb un caminant caminant per la ciutat i un lector llegint un text. La ciutat no és únicament un sistema, sinó que està construïda per diversos sistemes interrelacionats: l'estructura fonamental que ocupa l'espai urbà, factors com la zonificació, ubicació, història i desenvolupament i infraestructura i finalment, la seva "poètica particular" que determinen les lectures d'aquesta ciutat. El que significa que l'estructura textual de la ciutat és com un "collage", que podem recórrer inesgotablement i que té un llenguatge únic. Com assenyala Roland Barthes: la ciutat li parla als seus habitants i ells li parlen a la ciutat.<ref name="Izquierdo">Izquierdo, Yolanda. "Introducció", Assetjament i ocàs de la ciutat. Sant Joan: Illa Negra Editors, 2002: 17-27.</ref>

 

== Lloc i no lloc ==