Exploració entrellaçada: diferència entre les revisions

*[[PAL]]/[[SECAM]]: 25 fotogramesimatges/segon i 625 línies/imatge.

*[[NTSC]]: 30 fotogramesimatges/segon i 525 línies/imatge.

El fet d'entrellaçar repercuteix, per tant, en la freqüència d'imatge dividint-la per un factor 2 (recordem que cada imatge es descompon en dues). És a dir, per a un sistema de 50Hz amb entrellaçat obtindriemobtindríem una freqüència d'imatge de 25Hz. D'aquesta manera podem veure perfectament que l'amplada de banda resultant resulta ser la meitat que si no utilitzéssim entrellaçat ([[exploració progressiva]]).

Pel que fa a la visualització d'imatges en la TV tradicional analògica, a Europa s'utilitza el sistema de TV PAL, mentre que als EUA, Japó i països com el nostre usen el '''NTSC'''. En aquest sistema es mostren un total de 30 campsimatges o framesfotogrames per segon. Cadascun consta de 525 línies. El sistema és entrellaçat, la qual cosa significa que cada fotogramaimatge està format per dos camps independents: les línies senarsparelles, que es dibuixen primer a la pantalla, i les línies parellessenars (en els sistemes PAL i SECAM). Aquest traçat succeeix tan ràpid que l'ull humà difícilment ho percep, sobretot quan es transmet una imatge en moviment. Tanmateix, el format entrellaçat és inadequat per a la correcta exhibició de certes imatges estàtiques, especialment aquelles que contenen objectes amb línies horitzontals de poc gruix. L'aparició i desaparició dels camps parells i senars de la imatge causa aleshores un efecte visual de parpelleig d'aquestes línies horitzontals.

Com ja s'ha vist, les principals característiques que presenta l'exploració entrellaçada es poden resumir en: tecnologia àmpliament experimentada en el sistema PAL, millor resolució espacial per un determinat amplada de banda, menor amplada de banda, notable parpelleig (flicker) menys notable, però major complexitat de processament que l'[[exploració progressiva]] i no adequada per a pantalles de nou disseny (plasma, LCD, etc.).