# El principi cosmològic, que estableix que a grans escales l'univers és homogeni i isòtrop.
Aquestes idees es consideraven inicialment com a postulats, però avui hi ha esforços per intentar demostrar-les. Per exemple, la primera suposició ha sigutestat demostrada per observacions que mostren que la desviació més gran possible de la constant de l'estructura fina sobre l'edat de l'univers és de l'ordre 10<sup>−5</sup>.<ref>{{ref-publicació|nom=A. V.|cognom=Ivanchik|coautors=A. Y. Potekhin and D. A. Varshalovich|article=The fine-structure constant: a new observational limit on its cosmological variation and some theoretical consequences|publicació=Astronomy and Astrophysics|volum=343|any=1999|pàgines=459|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/1999A%26A...343..439I}} </ref> També, la teoria de la relativitat general ha passat proves estrictes dins l'escala del [[sistema solar]] i d'[[estrellesestels binàriesbinaris]] i, d'altra banda, l'extrapolació a escales cosmològiques ha sigutestat validada pels èxits empírics en relació a diversos aspectes de la teoria del ''big bang''.
Si l'univers a gran escala sembla [[isòtrop]] com així es veu des de la Terra, el principi cosmològic es pot obtenir simplement a partir del [[principi de Copèrnic]]. Finalment, el principi cosmològic s'ha confirmat a un nivell de 10<sup>−5</sup> mitjançant les observacions del CMB. S'ha calculat que l'univers és homogeni, en les grans escales, a un nivell del 10%.<ref>{{ref-publicació|nom=J.|cognom=Goodman|article=Geocentrism reexamined|publicació=Physical Review D|volum=52|any=1995|pàgines=1821|doi=10.1103/PhysRevD.52.1821}}</ref>
La teoria del ''big bang'' utilitza el [[postulat de Weyl]] per a mesurar, sense ambigüitat, el temps en qualsevol moment del passat a partir de l'[[època de Planck]]. Les mesures en aquest sistema depenen de coordenades conformals en les quals les anomenades ''distàncies codesplaçants'' i els temps conformals permeten no considerar l'expansió de l'univers per les mesures d'espai-temps. En aquest sistema de coordenades, els objectes que es mouen dins el flux cosmològic mantenen sempre la mateixa distància codesplaçant i l'horitzó o límit de l'univers queda fixat pel temps codesplaçant.
