Josep Bonaparte: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 21:
Va estudiar lleis a [[Pisa]] i el [[1796]] va prendre part en la campanya de [[Napoleó]] a [[Itàlia]]. A l'any següent, durant la [[Primera República Francesa]], va actuar com diplomàtic, primer a la cort de [[Parma]] i després a [[Roma]]. Va ser membre del [[Consell dels Cinc-cents]], l'òrgan legislatiu inferior en l'època del [[Directori francès]], el [[1798]]. Durant les [[Guerres napoleòniques]] va actuar com enviat del seu germà i va signar tractats amb els [[Estats Units]], [[Àustria]], [[Gran Bretanya]] i el [[Vaticà]]. Des de [[1806]] Josep Bonaparte va governar com a rei el [[regne de Nàpols]] per nomenament del seu germà<ref>{{ref-llibre |cognom=Coote |nom=Charles |títol=The history of Europe, from the Treaty of Amiens, in 1802, to the pacification of Paris, in 1815 |pàgines=113 |editorial=Rivington |any=1817 |url=https://books.google.es/books?id=5U5BAAAAcAAJ&pg=PA111&dq=treaty+amiens+naples&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiXmtD5r4flAhUb4OAKHXL9A0YQ6AEIKDAA#v=onepage&q=treaty%20amiens%20naples&f=false}}</ref> fins al [[1808]], quan per accedir al tron espanyol renuncià al tron napolità, que recaigué en mans del seu gendre [[Joachim Murat]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Smith |nom=Digby |títol=Decline And Fall Of Napoleon's Empire |url=https://books.google.es/books?id=dk2aBgAAQBAJ&pg=PA62&dq=murat+august+1808+king+naples&hl=ca&sa=X&ved=0CCwQ6AEwAmoVChMIrtfg_Pv0yAIVxwgaCh3iLg69#v=onepage&q=murat%20august%201808%20king%20naples&f=false |llengua=anglès |editorial=Frontline Books |data=2005 |pàgines=62 |isbn=1853676098}}</ref>
 
== Rei d'Espanya ==
[[Fitxer:Pepe botella.jpg|miniatura|Caricatura en relació al sobrenom del monarca''Pepe Botella'', per la seva afició al vi. Tot i això, fons històriques asseguren que era abstemi.]] El [[6 de juliol]] de [[1808]], el seu germà el va nomenar [[rei d'Espanya]] però no de Catalunya, territori que s'incorporà al [[Primer Imperi Francès]]. La seva arribada a [[Madrid]] va ocórrer en plena [[Guerra del Francès|Guerra de la Independència]], després de la revolta popular del [[2 de maig]] contra les tropes napoleòniques, però la derrota a la [[batalla de Bailen]], l'arribada dels anglesos i la reorganització dels exèrcits espanyols que planejaven l'atac de [[Madrid]] va forçar el rei a abandonar Madrid i retirar tot l'exèrcit més enllà de l'[[Ebre]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Robinson |nom=Charles Walker |títol=Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 |url=http://books.google.cat/books?id=5lIBAAAAQAAJ&pg=PA39&dq=1808+french+retreat+ebro&hl=ca&sa=X&ei=yNhNVNzKA8KRaIHsgJAE&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=1808%20french%20retreat%20ebro&f=false |llengua=anglès |editorial=Mitchell |data=1871 |pàgines=9 |isbn=}}</ref>
 
Va promulgar la [[Constitució de Baiona]] el [[8 de juliol]] de 1808<ref>{{ref-llibre |cognom=Fernández Segado |nom=Francisco |títol=La libertad de imprenta en las Cortes de Cádiz |pàgines=395 |editorial=Dykinson |any=2014 |isbn=8490319340 |url=https://books.google.es/books?id=uQrdBAAAQBAJ&pg=PA395&dq=bayona+1808+constitucion+julio&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjUk5zKkKDlAhULBWMBHbTPDuYQ6AEIQjAD#v=onepage&q=bayona%201808%20constitucion%20julio&f=false}}</ref> en un intent de guanyar-se el suport dels [[il·lustració|il·lustrats]] espanyols, anomenats en aquells moments ''afrancesats'', sense assolir fer triomfar el programa reformista del seu govern. El fet que fos imposat per l'invasor així com les seves mesures [[liberalisme|liberals]] i il·lustrades va topar amb l'hostilitat popular i li van alienar el suport del poble espanyol, fins i tot de molts dels mateixos il·lustrats.
 
[[Napoleó]] va haver de venir a Espanya de nou amb un nombrós exèrcit per consolidar el seu domini, que avançà de nou sobre [[Madrid]], derrotà pocs dies després els espanyols a la [[batalla de Somosierra]], i entraren a la capital el 4 de desembre.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Robinson |nom=Charles Walker |títol=Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 |url=http://books.google.cat/books?id=5lIBAAAAQAAJ&pg=PA39&dq=1808+french+retreat+ebro&hl=ca&sa=X&ei=yNhNVNzKA8KRaIHsgJAE&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=1808%20french%20retreat%20ebro&f=false |llengua=anglès |editorial=Mitchell |data=1871 |pàgines=10 |isbn=}}</ref>
Josep va haver de fugir davant la derrota de les tropes franceses a la [[batalla de Bailén]]. La intervenció del mateix Emperador Bonaparte, juntament amb el gruix del seu exèrcit, va aconseguir que pogués establir el seu govern a la capital.
 
[[Fitxer:Pepe botella.jpg|miniatura|Caricatura en relació al sobrenom del monarca''Pepe Botella'', per la seva afició al vi. Tot i això, fons històriques asseguren que era abstemi.]]
Després de la derrota en la [[batalla dels Arapiles]], el [[22 de juliol]] de [[1812]], va abandonar Madrid per a anar cap a [[França]]; al seu pas per [[Vitòria]], va ser atrapat per les tropes del [[duc de Wellington]] que van derrotar el seu exèrcit. Va sortir d'[[Espanya]] definitivament el [[13 de juny]] de [[1813]] sense el seu valuós "equipatge", que consistia en les joies de la corona espanyola i obres d'art, per a refugiar-se a França, on va romandre fins a la caiguda del seu germà petit, Napoleó Bonaparte.