Tractat d'Utrecht: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
ANASD |
m Revertides les edicions de 139.47.115.26. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{Millorar|Conté incoherències cronològiques i resulta confús en la delimitació dels continguts|data= abril de 2016}}
{{Infotaula tractat
| image =The Treaty of Utrecht.jpg
| caption = El tractat del 13 de juliol, en espanyol i també, editat més tard, en llatí i anglès.
| type = Tractat de Pau
| date_signed = 11 d'abril i 13 de juliol de 1713
| location_signed = [[Utrecht]] ([[Províncies Unides]])
| signatories = [[Lluís XIV de França]]<br />[[Felip V d'Espanya]]<br />[[Anna de la Gran Bretanya|Anna de Gran Bretanya i Irlanda]]<br />[[Joan V de Portugal]]<br />[[Víctor Amadeu II de Savoia]]<br />[[Províncies Unides]]
| Motiu = Fi de la [[Guerra de Successió Espanyola]]
| Efecte = Establiment de la sobirania dels diversos estats.
}}
El '''Tractat d'Utrecht''', també anomenat '''Pau d'Utrecht''' o '''Tractats d'Utrecht i Rastatt''', són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la [[Corona de Castella]], el [[Regne de França]] i els seus enemics bèl·lics a [[Utrecht]] ([[Províncies Unides]], actualment els [[Països Baixos]]) el març i l'abril de [[1713]], que donà lloc al final de la [[Guerra de Successió espanyola]].<ref name="s1714">{{ref-publicació| cognom=Alcoberro | nom =Agustí |enllaçautor=Agustí Alcoberro | article =El primer conflicte global | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.20-23 |issn = 1695-2014}}</ref> Amb aquest tractat Felip d'Anjou fou reconegut com a rei de la corona castellana, i a canvi es formalitzaria la pèrdua de les possessions europees, que van restar a mans dels àustries, i també de territoris com [[Gibraltar]] i [[Menorca]], que restarien a mans angleses. A més, la [[Corona d'Aragó]] perdria la seva sobirania, que ara restaria sota mans castellanes. De tal manera que el tractat va suposar canvis geopolítics importants en tot el panorama europeu. Un tractat, però, que es va haver de complementar amb el [[Tractat de Rastatt]] (març [[1714]]) i el [[Tractat de Baden]] (setembre 1714). Tot i així amb el tractat es donava per acabada la guerra, encara que continuarien els enfrontaments bèl·lics fins al setembre de 1714 i els borbons no es farien amb tots els territoris revoltats fins al juliol de 1715 –[[Mallorca]]–.
== Antecedents històrics ==
Les arrels de la Guerra de Successió, i per tant, del Tractat d'Utrecht, s'ha de cercar a mitjans del {{segle|XVII}} amb la [[Pau de Westfàlia]] ([[1648]]) i la [[Pau dels Pirineus]] ([[1659]]), que posa en rellevància el domini de l'hegemonia francesa envers la monarquia hispànica, posant fi al model hispànic incapaç de mantenir un imperi tan gran. De l'altra banda, els francesos i els anglesos estaven enfrontats pel control del tràfic de pells a les colònies que el [[Regne de França]] i el [[Regne d'Anglaterra]] tenien a l'[[Amèrica del Nord]], conflicte agreujat al voltant del [[1670]], mentre [[Carles II de Castella]] governava des del [[1665]]. Carles II d'Àustria ja mostrava contratemps en la seva descendència des de bon principi pel seu precari estat de salut, i ben aviat tant França com Àustria van començar a posicionar-se davant el fet successori.<ref name="ref">{{ref-llibre|cognom=Alcoberro|nom=Agustí|títol=Catalunya durant la Guerra de Successió. Volum I. Àustries contra borbons|pàgines=243|lloc=Badalona| editorial=Ara Llibres|any=2006|isbn=84-96201-80-5| consulta=27/7/2013}}</ref> Així, els prínceps europeus feia temps que havien començat a negociar com es repartirien els territoris de la monarquia castellana, com ho mostra un acord el 1668 entre [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold I]] i [[Lluís XIV]] per tal de dividir-se l'imperi castellà en cas de conflicte dinàstic.<ref name="ref"/> De fet Gran Bretanya va veure aquests acords de repartiment amb bons ulls, ja que seria una manera de solucionar el problema de la successió espanyola. Finalment, Carles havent-se casat dues vegades, va morir l'any [[1700]] sense descendència, situació que va plantejar el problema de la successió a la corona.
[[Carles II de Castella|Carles II]] de la [[Casa d'Habsburg|Casa dels Habsburg]] al seu darrer testament constava com a hereu de la corona el Duc d'Anjou, futur [[Felip V d'Espanya|Felip V]], nét de [[Lluís XIV de França]], de la [[Dinastia borbònica|Casa dels Borbons]]. Davant d'aquesta situació, [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold I d'Àustria]] (Habsburg) va reclamar el tron per al seu fill segon l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Arxiduc Carles d'Àustria]], adduint llaços de sang.<ref name="s1714resistencia">{{ref-publicació| cognom=Cònsul | nom =Arnau | article =Resistència i caiguda de Barcelona | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.38-44 |issn = 1695-2014}}</ref> Tot i que durant els primers mesos no hi hagué una presa de decisió ferma davant aquest panorama, britànics i holandesos s'adonaren que la decisió de la monarquia hispànica els perjudicaria i afavoriria notablement a França.
Els catalans, tot i que inicialment van reconèixer Felip V, finalment van optar per la candidatura de l'Arxiduc Carles. Al mateix temps, el [[Regne d'Anglaterra]] i les [[Províncies Unides]] temien una hegemonia borbònica que fes de la Corona de Castella i França un bloc potent, dirigit pel monarca francès. Aquest fet hipotètic podria trencar l'equilibri europeu, de tal manera que Anglaterra, les Províncies Unides i [[Dinamarca]] van constituir la [[Gran Aliança de la Haia]] el [[1701]] per evitar que el Borbó Felip V accedís al tron. És així que catalans i anglesos es van trobar lluitant al mateix bàndol.
| |||