Edat antiga: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Antroponímia |
m Enllaços |
||
Línia 17:
L'[[antiguitat clàssica]] es localitza en el moment de plenitud de la civilització grecoromana (segle V aC al segle II dC) o, en sentit ampli, en tota la seva durada (segle VIII aC al segle V dC). Es va caracteritzar per la definició d'innovadors conceptes sociopolítics: els de [[ciutadania]] i de [[llibertat]] personal, no per a tots, sinó per una minoria sostinguda pel treball esclau, a diferència dels imperis fluvials de l'[[antic Egipte]], [[Babilònia]], [[cultura de la vall de l'Indus|Índia]] o la [[Xina]], per als quals es va crear la imprecisa categoria de «mode de producció asiàtic», caracteritzades per l'existència d'un poder omnímode en la cúspide de l'imperi i el pagament de [[tribut]]s per a les comunitats camperoles subjectes a aquest, però de condició social lliure (ja que, encara que hi existeixi l'esclavitud, no representa la força de treball principal).<ref> Perry Anderson, ''op. cit.'' </ref>
El final de l'edat antiga en la [[civilització occidental]] coincideix amb la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident|Imperi Romà d'Occident]] (l'any 476, l'[[Imperi Romà d'Orient]] va sobreviure tota l'[[edat mitjana]] fins al 1453 com [[Imperi
Alguns autors culturalistes fan arribar l'[[antiguitat tardana]] europea fins als segles VI i VII, mentre que, l'escola "mutacionista" francesa l'estén fins a algun moment entre els segles IX i XI. Diferents interpretacions de la història posen l'accent en qüestions econòmiques (transició del mode de producció esclavista a manera de producció feudal, des de la crisi del segle III); polítiques (desaparició de l'imperi i instal·lació dels [[regnes germànics]] des del [[segle V]]), o ideològiques, religioses (substitució del [[paganisme]] politeista pels [[monoteisme]]s teocèntrics): el [[cristianisme]] -segle IV-, i posteriorment l'[[islam]], [segle VII, filosòfiques ([[filosofia antiga]] per la [[filosofia medieval|medieval]]) i artístiques (evolució des de l'[[art antic]] -clàssic- cap a l'[[art medieval]], [[art paleocristià|paleocristià]] i [[preromànic]])].<ref> Edward Gibbon, Fustel de Coulanges i Perry Anderson (''op. cit.''); [[Henri Pirenne]]''Mahoma i Carlemany''. </ref>
Línia 193:
El seu successor, [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]), tenia a les mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seva gestió va ser afortunada. Va aconseguir detenir la temuda allau germànica i, de la seva època, es parla com d'un "renaixement teodosià". Però quan va morir tot va seguir com abans, i fins i tot es va agreujar.
Per realitzar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Flavi Honori]] [[Imperi Romà d'Occident|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient|Orient]]. No obstant això, aquesta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, amb el nom d'[[Imperi
== Fonts d'estudi per a l'edat antiga ==
| |||