Publi Ostori Escàpula: diferència entre les revisions

'''Publi Ostori Escàpula''' (en {{lang-la|Publius Ostorius Scapula}}) fouva ser un [[magistrat romà]] del [[segle I]].

FouSegons els ''[[Fasti]]'' va ser [[cònsol sufecte]] ell'any [[46]] i [[governador romà]] de [[Britània]], on va succeir a [[Aule Plauci]], vers el [[50]], amb títol de [[propretor]]. Va fer la guerra contra diverses tribus britones entre les quals els [[silurs]], al rei dels quals [[Caratac]], va fer presoner a la [[batalla de Caer Caradoc]] i va enviar carregat de cadenes a Roma.

== Orígens ==

Publi Ostori Escàpula era probablement el fill de Quint Ostori Escàpula, el primer comandant de la [[Guàrdia Pretoriana]] designat per [[August]] i més tard [[Prefecte]] de la [[Província romana d'Egipte]]. Poc se sap de la seva carrera, a part que va ser [[Cònsol sufecte]] ell'any 46.

== Governador a Britània ==

L'hivern del [[47]], l'[[Emperador romà|emperador]] [[Claudi]] li donava el càrrec de [[Governador romà|governador]] de la recent conquerida [[Britània]], succeint [[Aule Plauci]]. Quan va arribar a l'illa, el sud i l'est estaven relativament sota control romà i s'havien pactat aliances amb tribus veïnes, però altres tribus encara estaven aixecades en armes i creient que el nou governador no els atacaria durant l'hivern, van atacar i saquejar algunes posicions romanes.

Vençuda la rebel·lió, Ostori va llençar una campanya contra els [[Deceangles]], tribu del nord de [[Gal·les]], l'any [[48]]. Malgrat tot, va haver de retornar amb urgència per esclafar una nova rebel·lió, aquest cop dels [[Brigants]]. Aquests foren ràpidament subjugats, però es va posar en evidència la fragilitat de les aliances existents amb les diferents tribus i pobles de Britània. Ostori va deixar part de la ''[[Legió XIV Gèmina]]'' en la regió dels Brigants, mentre la ''[[Legió II Augusta]]'' controlava el sud-est i la ''[[Legió IX Hispana]]'' acampava a l'est del riu Trent. La ''[[Legió XX Valèria Victrix]]'' estava a [[Colchester]] i la resta de la ''Legió XIV'' tenia la base a [[Wroxeter]].

Ostori va fundar la primera colònia per legionaris veterans a [[Camulodunum]] (modern [[Colchester]]) l'any [[49]] i probablement també va establir un ''[[Municipi romà]]'' a [[Verulamium]] ([[Saint Albans (Hertfordshire)|St Albans]]).

MestrestantMentrestant, [[Caratac]], que havia estat derrotat durant les primeres fases de la conquesta romana, va reaparèixer liderant els [[Silurs]], al sud-est de [[Gal·les]]. La seva rebel·lió va ser contraladacontrolada aixecant una sèrie de fortificacions de legionaris que obligaren a Caratac a desviar-se al nord, fins a les terres dels [[Ordòvics]]. Allí, Ostori el va obligar a lluitar la [[Batalla de Caer Caradoc]], en camp obert, on els legionaris esclafaren els rebels.

== Mort ==

Ostori va morir inesperadament ell'any [[52]], segons [[Tàcit]] desgastat pels problemes de la guerra, deixant les fronteres de la província submergides en un mar de problemes. Els Silurs derrotaren una legió comandada per [[Gai Manli Valent]], abans que [[Aule Didi Gal]] fos designat com nou governador. La pau no arribaria fins 25 anys més tard, sota el govern de [[Sext Juli Frontí]].<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0003.001/743?rgn=full+text;view=image;q1=Scapula{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III |pàgines=735 |lloc=Boston |editorial=Little, Brown & Comp. |any=1867}}]</ref>

== Fonts ==

{{ORDENA:Ostori Escapula, Publi ostori}}