Publi Ostori Escàpula: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaç
referència
Línia 1:
{{infotaula persona}}
'''Publi Ostori Escàpula''' (en {{lang-la|Publius Ostorius Scapula}}) fouva ser un [[magistrat romà]] del [[segle I]].
 
FouSegons els ''[[Fasti]]'' va ser [[cònsol sufecte]] ell'any [[46]] i [[governador romà]] de [[Britània]], on va succeir a [[Aule Plauci]], vers el [[50]], amb títol de [[propretor]]. Va fer la guerra contra diverses tribus britones entre les quals els [[silurs]], al rei dels quals [[Caratac]], va fer presoner a la [[batalla de Caer Caradoc]] i va enviar carregat de cadenes a Roma.
 
Va rebre per aquesta causa les [[insígnies triomfals]], però va morir poc després a [[Britània]] pel cansament i l’angoixa provocat per les guerres.
 
== Orígens ==
Publi Ostori Escàpula era probablement el fill de Quint Ostori Escàpula, el primer comandant de la [[Guàrdia Pretoriana]] designat per [[August]] i més tard [[Prefecte]] de la [[Província romana d'Egipte]]. Poc se sap de la seva carrera, a part que va ser [[Cònsol sufecte]] ell'any 46.
 
== Governador a Britània ==
L'hivern del [[47]], l'[[Emperador romà|emperador]] [[Claudi]] li donava el càrrec de [[Governador romà|governador]] de la recent conquerida [[Britània]], succeint [[Aule Plauci]]. Quan va arribar a l'illa, el sud i l'est estaven relativament sota control romà i s'havien pactat aliances amb tribus veïnes, però altres tribus encara estaven aixecades en armes i creient que el nou governador no els atacaria durant l'hivern, van atacar i saquejar algunes posicions romanes.
 
Ostori va respondre immediatament i amb força, sense donar-los temps a organitzar-se ni reagrupar-se, declarant la seva intenció de desarmar tots els Britons al sud i l'est dels rius [[Trent (riu)|Trent]] i [[Riu Severn|Severn]], frontera marcada per la [[Via romana]] coneguda com a [[Fosse Way]].
Línia 16:
Els [[Icens]], una tribu de [[Norfolk]] aliats dels Romans, s'oposaren a aquest pla i es rebel·laren, però Ostori els va derrotar ocupant la fortificació de [[Stonea Camp]]. El seu fill, [[Marc Ostori Escàpula]], va guanyar la ''[[Corona cívica]]'' per salvar la vida de ciutadans romans durant la lluita. Malgrat tot, els Icens van seguir independents de Roma, si bé és probable que [[Prasutag]] fos escollit rei, amb el vistiplau dels Romans.
 
Vençuda la rebel·lió, Ostori va llençar una campanya contra els [[Deceangles]], tribu del nord de [[Gal·les]], l'any [[48]]. Malgrat tot, va haver de retornar amb urgència per esclafar una nova rebel·lió, aquest cop dels [[Brigants]]. Aquests foren ràpidament subjugats, però es va posar en evidència la fragilitat de les aliances existents amb les diferents tribus i pobles de Britània. Ostori va deixar part de la ''[[Legió XIV Gèmina]]'' en la regió dels Brigants, mentre la ''[[Legió II Augusta]]'' controlava el sud-est i la ''[[Legió IX Hispana]]'' acampava a l'est del riu Trent. La ''[[Legió XX Valèria Victrix]]'' estava a [[Colchester]] i la resta de la ''Legió XIV'' tenia la base a [[Wroxeter]].
 
Ostori va fundar la primera colònia per legionaris veterans a [[Camulodunum]] (modern [[Colchester]]) l'any [[49]] i probablement també va establir un ''[[Municipi romà]]'' a [[Verulamium]] ([[Saint Albans (Hertfordshire)|St Albans]]).
 
MestrestantMentrestant, [[Caratac]], que havia estat derrotat durant les primeres fases de la conquesta romana, va reaparèixer liderant els [[Silurs]], al sud-est de [[Gal·les]]. La seva rebel·lió va ser contraladacontrolada aixecant una sèrie de fortificacions de legionaris que obligaren a Caratac a desviar-se al nord, fins a les terres dels [[Ordòvics]]. Allí, Ostori el va obligar a lluitar la [[Batalla de Caer Caradoc]], en camp obert, on els legionaris esclafaren els rebels.
 
La família de Caratac va caure presonera, però ell va aconseguir escapar i demanar refugi a [[Cartimandua]], reina dels [[Brigants]], però aquesta va restar fidel a Ostori i el va entregar carregat de cadenes.
Línia 26:
Després de la batalla, Ostori va guanyar les [[insígnies triomfals]], però la província seguia bastant inestable, especialment per part dels [[Silurs]], a qui Ostori considerava tan perillosos que només podien ser exterminats o deportats.
 
== Mort ==
Ostori va morir inesperadament ell'any [[52]], segons [[Tàcit]] desgastat pels problemes de la guerra, deixant les fronteres de la província submergides en un mar de problemes. Els Silurs derrotaren una legió comandada per [[Gai Manli Valent]], abans que [[Aule Didi Gal]] fos designat com nou governador. La pau no arribaria fins 25 anys més tard, sota el govern de [[Sext Juli Frontí]].<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0003.001/743?rgn=full+text;view=image;q1=Scapula{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III |pàgines=735 |lloc=Boston |editorial=Little, Brown & Comp. |any=1867}}]</ref>
 
 
Línia 34:
{{Finalitza taula}}
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Fonts ==
* [[Tàcit]], ''Agricola'' [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Tac.+Ag.+14 14]; ''[[Annals]]'' [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Tac.+Ann.+12.31 12:31-39]
*[[Cassi Dió]], ''Història romana'' [http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Cassius_Dio/55*.html#10.10 55:10.10]
Linha 42 ⟶ 44:
{{Governadors romans de Britània}}
 
{{ORDENA:Ostori Escapula, Publi ostori}}
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 50]]
[[Categoria:Governadors romans de Britània]]