Antiguitat tardana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Terminologia |
m Plantilla |
||
Línia 34:
Sembla que fou a partir del [[segle IV]] que va desenvolupar-se la idea del [[celibat]] dels clergues; vers el [[406]], [[Jeroni d'Estridó|sant Jeroni]] va escriure el polèmic tractat contra Vigilanci, per tal d'afirmar el més gran valor espiritual del celibat sobre el [[matrimoni]]; d'aquesta manera, els clergues es presentaven com a aliens a les tradicionals motivacions romanes d'orgull, ambició i solidaritat familiar.
L'aparició de l'[[islam]] al
==Transformacions polítiques==
Línia 52:
Per tot això, l'antiguitat tardana és el moment de la fi de la polis o del municipium i de l'inici d'un declivi urbà que, a l'Europa occidental, no es començarà a revertir fins al [[segle XII]].
Dos senyals simptomàtics del declivi —o, com alguns historiadors s'ho estimen més, de la transformació— de les ciutats són la subdivisió d'espais, tant a la ''[[domus]]'' privada com a la [[basilica|basílica]] pública, i la invasió dels antics espais públics per activitats artesanes, cosa que va donar origen al [[soc (mercat)|soc]].<ref>'The changing city' a "Urban changes and the end of Antiquity", Averil Cameron, ''The Mediterranean World in Late Antiquity, AD 395-600'', 1993:159ff, amb notes; Hugh Kennnedy, "From Polis to Madina: urban change in late Antique and early Islamic Syria", ''Past and Present'' '''106''' (1985:3-27).</ref> Així, un molí d'oli, probablement del
[[Sbeitla|Sbeitla, Tunísia]].<ref>Il·lustrat a Cameron 1993:161 plate 10.</ref> Els enterraments dins dels recintes urbans marquen una altra fase en la dissolució de la tradicional disciplina urbana, superada per l'atracció envers els altars i les relíquies. A la [[Britània]] dels segles [[segle IV|IV]] i [[segle V|V]], el nivell de terra negra que es troba a les ciutats sembla ser el resultat de la plantació d'horts en antics espais urbans.<ref>[[H. R. Loyn]], ''Anglo-Saxon England and the Norman Conquest'' (1962) 1991:.</ref>
Línia 59:
[[Fitxer:Ephesus Curetes street.jpg|thumb|Vista occidental del carrer del Port vers la Biblioteca de Cels a [[Efes]]. Les columnes del costat esquerre del carrer formaven part d'una columnata pròpia de les ciutats de l'antiguitat tardana a l'[[Àsia Menor]].]]
La continuïtat de l'Imperi romà d'Orient va significar que, als Balcans, al Magrib, Egipte i l'[[Àsia Menor]], la ruptura amb la tradició urbana antiga no va donar-s'hi fins al
A [[Grècia]], els habitants d'[[Esparta]], [[Argos (Argòlida)|Argos]] i [[Corint]] abandonaren les ciutats per traslladar-se a cims elevats; les acròpolis fortificades són l'element urbà característic de l'època bizantina a Grècia; a [[Itàlia]], les poblacions tendiren a allunyar-se de les antigues vies romanes, per traslladar-se a llocs aïllats de difícil accés i fàcil defensa.<ref>Cameron 1993:159.</ref>
| |||