Nandgaon: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m El títol d'aquesta secció sempre és en plural
m Espais durs
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
'''Nandgaon''' o '''Raj-Nandgaon''' (també '''Raj Nandgaon''' o '''Rajnandgaon''') fou un estat tributari protegit de l'[[Índia]] a les [[Províncies Centrals]] amb una superfície de 2.256 km² format per les parganes de Nandgaon i Dongargaon entre els districtes de [[Districte de Chanda|Chanda]] i de Drug, i tres trossos separats anomenats Pandadeh, Patta i Mohgaon, al nord, separats de la part principal pels estats de [[Khairagarh]] i [[Chhuikhadan]] i pel [[districte de Drug]]. La capital era [[Raj-Nandgaon]]. única ciutat; hi havia també 515 pobles. La zona de les comarques de Patta i Pandadeh era muntanyosa, i també al sud la de Dongargaon, sent la resta en general pla. La població el [[1881]] era de 164.339 habitants i el [[1901]] era de 126.365 habitants, amb un descens del 31% sobre 1891 a causa de la fam al final del segle  XIX. Les castes i tribus principals eren [[telis]], [[gonds]], [[ahirs]] o rawats i [[chamars]]. La llengua era el dialecte chhattisgarhi.
 
== Història ==
 
La família regnant era de la casta dels [[bairagis]] i com que l'orde practicava el celibat la successió es regia per adopció del deixeble (''chela'') pel mestre (''mahant''). El primer mahant va venir del [[Panjab]] i es va establir a Ratanpur al final del segle  XVIII amb permís del governador maratha Bimbaji Bhonsle. Els seus successors van adquirir les parganes de Pandadeh i Nandgaon d'antics terratinents gonds i musulmans, en pagament de deutes. Mohgaon fou concedida al cinquè mahant pel raja de Nagpur amb consideració de zamindari; Dongargaon era part del territori d'un zamindar que es va revoltar contra els bhonsles i els seus dominis foren repartits entre Nandgaon i Khairagarh en recompensa per haver sufocat la rebel·lió.
 
El [[1865]] els britànics van reconèixer a Nandgaon com estat feudatari i el setè mahant, Ghasi Das, es va casar i va tenir un fill; el [[1879]] el govern de l'Índia va informar el sobirà que permetria la successió del seu fill; a la mort de Ghasi el novembre de [[1883]] el fill, raja Bahadur Mahant Balram Das, que era menor, el va succeir, sota regència materna, rebent els poders el [[1891]], però amb un diwan (ministre) nomenat pels britànics com assessor. Va participar en grans treballs d'utilitat pública com els de proveïment d'aigua a Raipur i Raj-Nandgaon i va rebre el títol de raja bahadur el [[2 de gener]] de [[1893]]; va morir el [[1897]] deixant com a successor un fill adoptiu de nom Rajendra Das, de 4 anys, sota administració fins a la majoria, del govern britànic a través de l'agent polític dependent del comissionat de la divisió de Chhattisgarh. El jove va morir el [[25 de maig]] de [[1912]] i la vídua va adoptar a Sarveshwara Das (nascut el 1906) el [[24 de juny]] de [[1913]], el qual va regnar fins al [[1940]]; el va succeir Digvijai Das, el darrer raja.