Albert Einstein: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 81.61.132.71. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Cap resum de modificació
Línia 2:
'''Albert Einstein''' [[Alfabet Fonètic Internacional|AFI]] [ˈalbɛɐ̯t ˈaɪnʃtaɪn] {{pronunciació|alemany|De-Albert Einstein.oga}} ([[Ulm]], [[Regne de Württemberg|Wurtemberg]], [[14 de març]] del [[1879]] - [[Princeton]], [[Nova Jersey]], [[18 d'abril]] del [[1955]]) va ser un [[físic]] d'origen [[Imperi Alemany|alemany]], nacionalitzat posteriorment [[Suïssa|suís]] i [[nord-americà]]. Va ser el [[científic]] més conegut i important del [[segle XX]].<ref name="alf96">Alfonseca, M. (1998): ''Diccionario Espasa. 1.000 grandes científicos''. Editorial Espasa Calpe, S.A. Espasa de Bolsillo. 740 págs. Madrid {{ISBN|84-239-9236-5}}. Manuel Alfonseca quantifica la importància de 1000 científics de tots els temps i, en una escala de l'1 al 8, Einstein i [[Sigmund Freud|Freud]] són els únics del segle XX que assoleixen la puntuació màxima (pàg. X); així mateix qualifica a Einstein com "el científic més popular i conegut del segle XX" (pàg. 171)</ref>
 
L'any [[1905]], publicà la seva ''[[Teoria Especial de la Relativitat]],'' quan encara era un jove físic desconegut, treballador de l'Oficina de Patents de [[Berna]]. A aquesta teoria hi va incorporar conceptes i fenòmens estudiats anteriorment per [[Henri Poincaré]] i [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]], amb un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills. Probablement, l'equació de la física més coneguda és la de l'equivalència entre massa i energia, [[E=mc²]], deduïda per Einstein com a conseqüència lògica d'aquesta teoria. Aquell mateix any, publicà uns altres treballs que fonamentarien algunes de les bases de la [[física estadística]] i la [[mecànica quàntica]].
 
El [[1915]],<ref name="Ein1915">{{ref-publicació | cognom=Einstein|nom=Albert|enllaçautor= Albert Einstein|data=[[25 de novembre]] del [[1915]]|títol=Die Feldgleichungun der Gravitation| publicació=Sitzungsberichte der Preussischen Akademie der Wissenschaften zu Berlin|pàgines=844-847|url=http://nausikaa2.mpiwg-berlin.mpg.de/cgi-bin/toc/toc.x.cgi?dir=6E3MAXK4&step=thumb|consulta=2006-09-12}}</ref> va presentar la ''[[Teoria General de la Relativitat]]'', que va reformular del tot el concepte de la [[gravetat]]. Amb ella va néixer la [[cosmologia]], que és l'estudi de l'origen i l'evolució de l'[[univers]]. El 1919, quan les observacions britàniques d'un eclipsi solar van confirmar la seva teoria de la curvatura de la llum, Einstein va ser idolatrat per la premsa.<ref>El ''London Times'' va publicar el 7 de novembre del 1919 els titulars: Revolució a la ciència. Nova teoria de l'Univers. Les idees de Newton derrocades.</ref> Einstein es va convertir en una icona popular de la ciència, mundialment famós, un privilegi a l'abast de molt pocs científics.<ref name="alf96"/>
Linha 88 ⟶ 87:
== Activitat política ==
Albert Einstein va tenir sempre una inclinació cap a la política i al compromís social com a científic, i es va interessar profundament per les relacions entre [[ciència]] i [[societat]]. Va ser cofundador del [[Partit Democràtic Alemany]].
[[Fitxer:Einstein_oppenheimerEinstein oppenheimer.jpg|miniatura|Einstein i [[Robert Oppenheimer|Oppenheimer]].]]
 
Amb l'auge del moviment [[nacionalsocialista]] a Alemanya, Einstein va deixar el seu país i es va nacionalitzar nord-americà. En plena [[Segona Guerra Mundial]], va donar suport a una iniciativa de [[Robert Oppenheimer]] per a fer [[armes nuclears]], conegut com a ''[[Projecte Manhattan]]'', perquè va pensar que era l'única forma de reduir els governs alemany i japonès. Einstein, però, sempre va demanar que aquestes armes nuclears no fossin pas utilitzades.