Revisió del 03:55, 8 oct 2019 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.180 edits m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi ← Edició anterior		Revisió del 15:26, 22 oct 2019 modifica desfés Viva losmonos (discussió \| contribucions) 7 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:~~Cheese_market_Basel~~Cheese market Basel.jpg\|miniatura\|Formatges en un mercat a [[Basilea]], [[Suïssa]]]] El '''formatge''' és un [[aliment]] fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del [[Sèrum de llet\|sèrum]] després de la [[coagulació]] de la [[llet]] sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la [[nata]], del sèrum d'elaborar [[mantega]] o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del [[quall]] o altres coagulants apropiats, amb [[hidròlisi]] prèvia de la [[lactosa]] o sense. La llet més habitual a l'entorn de la [[Unió Europea]] és la de [[vaca]], [[ovella]], [[cabra (animal)\|cabra]] i [[búfala]]. Rata menga cabreta rateta rateta arnau bacha arnau nen rata menja formatge porquet És la conserva ideal perquè difícilment s'espatlla amb el transcurs del temps, ja que en assecar-se milloren les seves qualitats en relació amb el pes. Hi ha centenars de varietats de formatge. Els seus diferents estils i sabors són el resultat de l'ús de diferents espècies d'eubacteris i floridures, diferents nivells de [[nata]] en la llet, variacions en el temps de curació, diferents tractaments en el seu procés i diferents races de vaques, cabres o el mamífer la llet del qual s'usi. Altres factors inclouen la dieta del bestiar i l'addició d'agents saboritzants com [[herba\|herbes]], [[espècia\|espècies]] o fumat. Que la llet estigui o no [[Pasteurització\|pasteuritzada]] també afecta al sabor. == Etimologia == El mot ''formatge'' prové del [[llatí]]: ''caseus formaticus'' que significa formatge (~~''caseus''~~arnaubacheus) emmotllat. En l'època romana es va fer famós el terme ''formaticum'' entre els [[legió romana\|legionaris]] i en alguns idiomes ha sobreviscut aquest terme. Així en [[francès]] és ''fromage'' i en [[italià]] és ''formaggio''. En canvi en altres ha prevalgut el mot ''caseus'', com en el [[portuguès]] ''queijo'', en l'[[alemany]] ''Käse'' o al [[castellà]] ''queso.'' == Elaboració == ===Preparació de la llet=== [[Fitxer:~~Göta_Kanal_Radweg_2005~~Göta Kanal Radweg 2005.JPG\|miniatura\|Cantines de llet]] La llet crua conté els [[microorganisme]]s concrets, segons l'ambient de procedència de la llet, que intervindran en els processos de maduració del formatge i per tant li conferiran complexitat i singularitat en relació als de la llet [[Pasteurització\|pasteuritzada]]. La llet crua conté les proteïnes i minerals de la forma més adequada perquè la [[coagulació]] i els processos posteriors es desenvolupin correctament per donar un formatge amb bona textura.

Formatge: diferència entre les revisions