Dionís: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Espais dobles |
|||
Línia 1:
{{polisèmia}}
{{Infotaula personatge
| imatge
| peu
| deu_de
| residencia
| simbol
| conjuge
| pare
| mare
| equivalent_roma = Bacus i Líber Pàter
}}
En la [[mitologia grega]], '''Dionís''' o '''Dionisi''', (grec antic: Δινυσος -σου
, en poesia èpica escrit amb la forma Δινυσο ), també conegut com '''Bacus''' <ref>{{ref-llibre|cognom=Ovidi Nasó |nom=P. |coautors=Revisat i traduït per Adela Ma. Trepat i Anna Ma. de Saavedra |títol=Les Metamorfosis, L. III |url= http://books.google.cat/books?id=5YSulusACJcC&pg=PA2&dq=metamorfosis+ovidi+fundaci%C3%B3+metge&hl=ca&ei=bix6TJ_AM5Kd4AbptoTIBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCsQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false | editorial=Fundació Bernat Metge |lloc=Barcelona |data=1932
Amb el nom de ''Bacus'' (llatí: ''Bacchus'') va passar a la [[mitologia romana]], en la qual fou identificat amb l'antic déu itàlic [[Líber|Líber Pater]]. Dionís és el [[déu]] del [[vi]] i la [[vinya]], del [[teatre]], de la rauxa i de les festes, [[banquet]]s i [[orgia|orgies]], representat moltes vegades pel [[Raïm (fruit)|raïm]] o per una gran [[lleopard|pantera negra]].
Línia 43:
Passat un temps Hera, que no havia renunciat a trobar-lo, el va veure i el va fer embogir. Dionís va canviar de caràcter, va renunciar a la companyia de les dolces nimfes, es va unir a les [[mènades]], unes dones salvatges, i es va fer amic d'uns monstres que habitaven els boscos anomenats [[sàtir]]s. Un d'aquests sàtirs, [[Silè]] va esdevenir el seu mentor.{{sfn|Gibson|1984|p=60-61}}
===Conqueridor de l'Índia===
En l'adolescència, Dionís va decidir viatjar, acompanyat dels sàtirs i les mènades. Primer va visitar Egipte i Etiòpia. Després va conquerir l'Índia i passat diversos anys va anar a Grècia on fou reconegut com a déu i adorat com a tal. Només dos reis s'hi van oposar pel caire esbojarrat que prenien el seu culte, emportats per l'embriaguesa; aquests van ser [[Penteu]] i [[Licurg (fill de Driant)|Licurg]]. Segons [[Heròdot]] aquesta part de la llegenda sobre Dionís explicaria que, en realitat, aquest déu era de procedència estrangera i fou adoptat pels antics grecs igual com havien fet amb altres divinitats asiàtiques, per exemple [[Cíbele]].<ref>[[Heròdot]] ''[[Històries d'Heròdot|Històries]]'' 2.146</ref>
| |||