Mèmnon de Rodes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article
m Espais dobles
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Memnó de Rodes''' (''Memnon'', {{polytonic|Μέμνων}}) (vers [[375 aC]]-[[333 aC]]) fou un general rodi al servei de Pèrsia.
 
[[Poliè el Macedoni|Poliè]] esmenta una campanya seva anterior al [[353 aC]] contra el rei [[Leucó del Bòsfor]] (mort el 353 aC).
 
La seva germana es va casar amb [[Artabazos II]] sàtrapa de [[Dascilios]]. Es va unir al seu cunyat en la revolta contra [[Artaxerxes III de Pèrsia]] ([[354 aC]]). Derrotats els rebels, Artabazos II, Memnó i el seu germà [[Mentor de Rodes]] van fugir a la cort del rei [[Filip II de Macedònia]].
 
Va arribar a Macedònia i va romandre a la cort de Filip II per deu anys. Allí es va trobar amb el príncep [[Alexandre el Gran|Alexandre]], el futur rei, i el filòsof [[Aristòtil]].
Línia 12:
El [[340 aC]] va morir Mentor i la seva dona Barsine es va casar amb Memnó; aquest també el va succeir en els comandaments que abraçaven tota la costa d'Àsia Menor.
 
Quan Alexandre el Gran va envair Àsia, Memnó, junt amb els sàtrapes [[Espitridates (sàtrapa)|Espitridates]] i Arsites va reunir un exèrcit que es va situar a la vora del [[riu Grànic]]. Memnó considerant les forces insuficients, va recomanar una retirada deixant buit el país però el consell no fou seguit. Derrotats els perses, Memnó va enviar a la seva dona i fills a [[Darios III de Pèrsia]] com a penyora de la seva fidelitat i el rei li va respondre conferint-li el comandament suprem a l'Àsia occidental. Va defensar [[Halicarnàs]] contra Alexandre amb gran eficàcia fins que ja no fou possible més resistència, i llavors va cremar la ciutat i junt amb [[Orontobates de Cària]] va fugir a [[Kos]].
 
Es va proposar portar la guerra a Grècia atacant el [[Regne de Macedònia]]. Darios el va proveir de tot el que tenia al seu abast, reforços i diners, amb els quals va reclutar un exèrcit mercenari i una flota de 300 vaixells i al front d'aquestes forces, comandades conjuntament amb [[Farnabazos III]], va atacar [[Quios]] i després va anar a [[Lesbos]] on va ocupar diverses ciutats però va perdre molt de temps en la conquesta de [[Mitilene]]; en aquesta ciutat es va posar malalt i va morir el [[333 aC]]. La seva pèrdua fou irreparable pels perses; degut als seus èxits els [[Esparta|espartans]] es preparaven per unir-se a ell contra els macedonis i fer la guerra a Grècia el que hagués fet impossible les conquestes a Àsia d'Alexandre.