Imperi Carolingi: diferència entre les revisions

A partir de l'any [[772]], Carlemany va emprendre una llarga guerra en la qual va conquerir i va derrotar als [[saxons]] per a incorporar els seus territoris a l'Imperi Franc (les últimes incursions de Carlemany sobre els territoris saxons està datada en el 804 pels ''Annals regni Francorum''). Aquesta campanya es va sumar a la pràctica de líders cristians no romans que provocaven la conversió dels seus veïns per la força. Els missioners catòlics francs, al costat d'altres d'[[Irlanda]] i de la [[Gran Bretanya]] anglosaxona, havien penetrat en territori saxó des de mitjan [[{{segle |VIII]]|s}}, resultant en un augment dels enfrontaments amb els saxons, que es resistien als esforços missioners acompanyats d'incursions militars. El principal oponent saxó de Carlemany, [[Widukind de Saxònia|Widukind]], va acceptar ser batejat en el [[785]], com a part d'uns acords de pau, però altres líders saxons van continuar amb la lluita. Després de la seva victòria el [[782]] a [[Verden]], Carlemany va ordenar la matança massiva de milers de presoners saxons pagans. Després de diversos aixecaments més, els saxons van patir la derrota definitiva en el [[804]]. Això va expandir l'Imperi Franc cap a l'est, fins a l'[[Elba (riu)|Elba]], cosa que l'[[Imperi Romà]] només va intentar una vegada, i en el que va fallar en la [[batalla del bosc de Teutoburg]] (any 9 dC). Per poder cristianitzar amb més efectivitat als saxons, Carlemany va fundar diverses diòcesis, entre les quals hi ha les de [[Bremen]], [[Münster]], [[Paderborn]] i [[Osnabrück]].