Kutama: diferència entre les revisions

{{Grup humà}}

 

Quan [[Ubayd-Al·lah al-Mahdí (fatimita)|Ubayd-Al·lah]] es va proclamar [[mahdí]], els seus agents van convèncer alguns pelegrins kutama que eren a [[la Meca]] que es van convertir a les doctrines [[ismaïlites]]; el convers més destacat fou Musa, xeic dels Sakyan, un clan dels djamila (de Mila). El ''[[daï]]'' ('missioner') [[Abu-Abd-Al·lah aix-Xií]], un fidel del mahdí, va venir a establir-se a Ikdjan i s'hi va poder mantenir tot i els esforços dels [[aglàbides]] i des d'allí va poder estendre les seves conquestes i alliberar el mahdí que estava presoner a [[Sigilmasa]]; per tant, la fundació del [[califat fatimita]] fou feta mercès al suport dels kutama, que mai abans havien jugat cap paper polític. Foren els kutama els qui van donar als fatimites els mitjans per conquerir [[Egipte]], però els esforços que van haver de fer estaven per damunt de la seva potència i els que van restar a [[Ifriquiya]] es van haver de sotmetre als senyors locals i els d'[[Egipte]] es van dispersar. No va passar gaire temps que la seva adhesió a l'ismaïlisme va començar a ser mal vista i fins i tot una tribu, els sedwikish, van renegar del seu origen kutama. L'[[ismaïlisme]] fou abandonat.<ref>Virani, Shafique N.'' The Ismailis in the Middle Ages: A History of Survival, A Search for Salvation'' (New York: Oxford University Press, 2007), 47.</ref>