Criança d'infants: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|left -> |miniatura|esquerra
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 1:
[[FileFitxer:Nepalese-woman-with-baby.JPG|thumbminiatura|upright=1.5|Una dona [[Nepal|nepalesa]] portant un nadó en la seva esquena]]
La '''criança''' o '''educació dels fills''' és el procés de promoure i donar suport al desenvolupament [[Activitat física|físic]], [[Emoció|emocional]], [[Societat|social]], econòmic i [[Desenvolupament intel·lectual|intel·lectual]] d'un [[nen]], des de la [[Infantesa|infància]] fins a l'edat [[Adultesa|adulta]]. La criança dels fills es refereix a tots els aspectes de la criança d'un nen, a part de la relació biològica.<ref name="Davies">{{ref-llibre|cognom=Davies|nom=Martin|títol=The Blackwell encyclopedia of social work|url=https://books.google.com/books?id=8iQAy9lZy9YC&pg=PA245&dq=isbn+9780631214519+parenting&hl=en&sa=X&ei=-lhXT836Io6yrAeq8bWODA&ved=0CEAQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false|editorial=Wiley-Blackwell|any=2000|pàgina=245|isbn=978-0-631-21451-9}}</ref>
 
Línia 12:
==Els factors que afecten a les decisions de la criança==
{{AP|Estil de criança}}
[[FileFitxer:TSgt Pattee meets daughter.jpg|thumb|dretaminiatura|Un sergent de la Força Aèria es troba amb el seu fill per primera vegada]]
La [[Societat de classes|classe social]], la [[riquesa]], la [[cultura]] i els ingressos tenen un impacte molt fort sobre els mètodes que utilitzen els pares per a la criança dels nens.<ref>{{ref-publicació| doi = 10.2307/3088916 |cognom= Lareau |nom= Annette |any= 2002 |article= Invisible Inequality: Social Class and Childrearing in Black Families and White Families|publicació= American Sociological Review |volum= 67 |exemplar= 5|pàgines= 747–776 | jstor = 3088916 }}</ref> Els valors culturals juguen un paper important en com un pare educa al seu fill. No obstant això, la paternitat està en constant evolució; com els temps canvien, les pràctiques culturals, les [[Norma social|normes socials]] i les [[Tradició|tradicions]] també canvien.<ref>{{ref-web|títol= 20th Century Evolution of American Parenting Styles | url = http://www.parentradar.com/20th-century-evolution-of-american-parenting-styles |consulta= 11 maig 2015}}</ref>
 
Línia 34:
 
==Pràctiques de criança==
[[FileFitxer:Father and child.jpg|thumbminiatura|Un pare i el seu fill]]
Les pràctiques de criança és un comportament específic que utilitza un pare en la criança d'un nen.<ref name="Spera"/> Per exemple, una pràctica és promoure l'èxit acadèmic llegint llibres al nen. Les [[Narració d'històries|narracions d'històries]] és una pràctica important de criança dels nens en moltes comunitats [[Pobles indígenes d'Amèrica|indígenes americanes]].<ref>Bolin, Inge. Growing Up in a Culture of Respect: Child Rearing in Highland Peru. Austin: University of Texas Press, 2006. Project MUSE.</ref>
 
Línia 68:
És comú que els pares en moltes [[Pobles indígenes d'Amèrica|comunitats indígenes d'Amèrica]] utilitzin diferents eines en la criança, com la [[Storytelling (narrativa)|narració d'històries]] (com [[Mitologia|mites]]), «''consejos''», [[Burla|burles]] educatives, la [[comunicació no verbal]] i l'aprenentatge per observació per a ensenyar als seus fills els valors importants i lliçons de vida.
 
[[FileFitxer:Baby got Back.jpg|miniatura|esquerra|Nadó d'esquena a [[Lima]], [[Perú]]]]
Explicar històries és una manera perquè els nens indígenes americans aprenguin sobre la seva identitat, [[comunitat]], i la història cultural. Els mites indígenes i el [[Cultura popular|folklore]], sovint amb animals personificat i objectes, reafirmen la creença que tot posseeixen una [[ànima]] i s'ha de respectar. Aquestes històries ajuden a preservar la [[Idioma|llengua]] i s'utilitzen per a reflectir certs valors o històries culturals.<ref>Archibald,Jo-Ann, (2008). Indigenous Storywork: Educating The Heart, Mind, Body and Spirit. Vancouver, British Columbia: The University of British Columbia Press.</ref>
 
Línia 75:
La forma lúdica de la presa de pèl és un mètode de criança utilitzat en algunes comunitats indígenes d'Amèrica per a mantenir els nens fora de perill i guiar el seu comportament. Aquesta forma de burles utilitzen històries, mentides, o amenaces buides per a guiar els nens en la presa de decisions segures i intel·ligents. Es pot ensenyar als nens valors mitjançant l'establiment d'expectatives i anima a parlar amb el nen a través d'acudits lúdics i/o amenaces buides. Per exemple, un pare pot dir a un nen que hi ha un monstre que salta sobre l'esquena dels nens si caminen sols a la nit. Aquesta explicació pot ajudar a mantenir el nen fora de perill perquè inculcar aquesta alarma crea un major consciència i disminueix la probabilitat de caminar sols per la nit.<ref>Brown, P. (2002). Everyone has to lie in Tzeltal. (pp. 241-275) Lawrence Erlbaum Associates Publishers, Mahwah, NJ.</ref>
 
[[FileFitxer:Indians of Santa Clara Pueblo, New Mexico, making pottery, 1916 - NARA - 519165.jpg|thumbminiatura|Indis de [[Santa Clara Pueblo]], [[Nou Mèxic]], fent [[terrisseria]], 1916]]
En les famílies [[Navahos]], el desenvolupament d'un nen es centra en part en la importància del «respecte» per a totes les coses com a part del desenvolupament moral i humà del nen. El ''respecte'' en aquest sentit és l'èmfasi de reconèixer la importància de la comprensió i de la relació amb altres coses i persones al món. La comunicació no verbal és molt important en la manera com els nens aprenen sobre tals ''respectes'' dels pares i altres membres de la família.<ref name="Source 1996">Source: Chisholm, J. S. (1996). Learning “respect for everything”: Navajo images of development. Images of childhood, 167–183.</ref> Per exemple, en una eina educativa dels Navahos usant la comunicació no verbal, els nens són iniciats des de molt joves en la pràctica de córrer a primera hora del matí amb qualsevol condició meteorològica. Aquest tipus d'instrucció fomenta el ''respecte,'' no només per als membres de la família del nen, sinó també a la comunitat en el seu conjunt. En aquesta cursa, la comunitat utilitza l'humor i el riure entre si sense incloure directament al nen, per a promoure al nen el desig d'aixecar-se d'hora i per a promoure la motivació de l'infant a participar i convertir-se en un membre actiu de la comunitat.<ref name="Source 1996" /> Per a modificar el comportament dels nens d'una manera no verbal, els pares també promouen en la inclusió de les curses matutines la col·locació del seu fill a la [[neu]] i que ells romanguin més temps si protesten; això es fa en un context de calidesa, diversió i comunitari, per a ajudar a incorporar el nen en la pràctica.<ref name="Source 1996" />
 
Línia 91:
===L'atenció prenatal i l'embaràs===
{{AP|Atenció prenatal|Embaràs}}
[[Fitxer:Hoact21.jpg|thumbminiatura|Un metge realitzant un [[Atenció prenatal|examen prenatal]]]]
Durant l'embaràs, el [[fetus]] es veu afectat per moltes de les decisions dels seus pares, en particular les eleccions relacionades amb el seu [[estil de vida]]. Les decisions sobre la salut i la dieta de la mare poden tenir un impacte, ja sigui positiu o negatiu, en el nen durant l'embaràs.
 
Línia 104:
===Els nounats i els nadons===
{{AP|Nounat|Nadó}}
[[FileFitxer:Blake Infant Joy Copy AA 25.jpg|thumb|dretaminiatura|Una mare desitja alegria al seu fill en el poema de [[William Blake]] «''Infant Joy''». Aquesta còpia, que va ser impresa i pintada en 1826, es troba actualment en poder del [[Fitzwilliam Museum]]<ref>{{ref-web| url = http://www.blakearchive.org/exist/blake/archive/object.xq?objectid=songsie.aa.illbk.25&java=no|títol= Songs of Innocence and of Experience, copy AA, object 25 (Bentley 25, Erdman 25, Keynes 25) "Infant Joy"| editors =Morris Eaves, Robert N. Essick, and Joseph Viscomi |obra= William Blake Archive|consulta= 29 de març de 2016}}</ref>]]
La ''criança del nounat'' és on comença la responsabilitats de la paternitat. Les necessitats bàsiques del [[nounat]] són l'[[alimentació]], el [[son]], la comoditat i la neteja que proporciona els pares. L'única forma de comunicació d'un [[nadó]] és [[Plor|plorant]], i pares atents començaran a reconèixer els diferents tipus de plor que representen les diferents necessitats, com la fam, el malestar, l'avorriment o la soledat.
 
Línia 115:
===Els infants===
{{AP|Infantesa|Nen}}
[[FileFitxer:Maud Humphrey - Maternal cares.png|thumbminiatura|esquerra|Una pintura de [[Maud Humphrey]] d'una nena en una petita taula amb nines i joguines, 1897]]
Els nens petits són molt més actius que els nens grans, i tenen el repte d'aprendre a fer tasques senzilles per si mateixos. En aquesta etapa, els pares estan molt involucrats en mostrar al nen com fer les coses en lloc de només fer les coses per ells, i el nen sovint imiten els pares. Els nens petits necessiten ajuda per a construir el seu [[vocabulari]], augmentar la seva capacitat de comunicació, i gestionar les seves [[Emoció|emocions]]. També comencen a entendre l'etiqueta social, com ser [[Educació|educat]] i esperar el seu torn.