Nanotecnologia de l'ADN: diferència entre les revisions

==Conceptes fonamentals==

 

 

 

La nanotecnologia de l’ADN crea estructures complexes a partir dels àcids nucleics utilitzant l’especificitat de l’[[parell de bases|aparellament de bases]] en aquest tipus de molècules. L’[[estructura]] de la molècula d’àcid nucleic consisteix en una seqüència de [[nucleòtids]], distingits per la [[base nitrogenada]] per la que estan formats. Les quatre bases que poden formar una molècula d’ADN són l’[[adenina]] (A), la [[citosina]] (C), la [[guanina]] (G) i la [[timina]] (T). Les molècules d’àcids nucleics tenen una gran especificitat, de tal manera que dues molècules s’uniran per a formar una estructura de [[doble hèlix]] només si les dues seqüències a unir tenen les bases nitrogenades [[complementàries]], sempre tenint en compte que les adenines (A) només s’uneixen a timines (T) i les citosines (c) només s’uneixen a guanines(G). Com que la unió dels parells de bases correctes és [[aparellament (genètica)|energèticament favorable]], s’espera que les cadenes d’àcids nucleics s’uneixin maximitzant el nombre de parells correctes. El fet que la seqüència de bases determini el patró d’unió i l’estructura global de la molècula, s’utilitza en el camp de la nanotecnologia de l’ADN on les seqüències són [[disseny d’àcids nucleics|dissenyades artificialment]] de tal manera que l'estructura desitjada és la que, amb major probabilitat (com s’ha dit abans per un tema d'energies favorables) es formarà.<ref name="Seeman-sciam"/>

 

===Formes arbitràries===

{{Vegeu també|Origami de l'ADN}}

 

 

== Història ==

 

[[Nadrian Seeman]] ideà el concepte de nanotecnologia de l'ADN a començaments de la dècada dels vuitanta. <!--