Aida (Verdi): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Acte I: correcció |
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
||
Línia 76:
L’òpera no especifica de manera molt precisa el període històric en el qual es desenvolupa l’acció, de manera que és difícil ubicar-la de forma precisa dins de l’Imperi de l’[[Antic Egipte]]. Per la primera representació, Mariette va fer un esforç enorme per tal que tant l’escenari com els vestits semblessin autèntics. Donada la constància dels estils artístics al llarg de tres mil anys d’història de l’Antic Egipte, cap producció necessita escollir un període temporal específic dins de l’ampli marc de la història de l’Antic Egipte.
La protagonista de l’òpera és Aida, una princesa etíop que és capturada i portada a Egipte com a esclava. Radamès, un comandant militar, lluita al dividir-se entre el seu amor per ella i la seva lleialtat al Faraó. Per complicar encara més la trama, Radamès és objecte de l’amor de la filla del Faraó, Amneris, tot i que ell no correspon als seus sentiments. [[Fitxer:Figuri d'Aïda-MAE-EscF24528.jpg|
=== Acte I ===
''Escena 1: Un saló al palau del Rei; a través de la porta es veuen les piràmides i els temples de Memfis''
Línia 130:
Destaca la gran escena d’Amneris, comença cantant ella sola (L'aborrita rivale a me sfuggia / "La meva rival odiada s’ha escapat") desitja salvar en Radamès. Diu que se l’emportin i aleshores segueix l’escena amb ella i en Radamès. Li demana a ell que negui les acusacions, però en Radamés ho rebutja. El jove, traïdor involuntari a la seva pàtria i sense possibilitat de recuperar l’Aïda, només desitja morir. Segur que com a càstic, serà condemnat a mort, Amneris li demana que es defensi, però en Radamès ho rebutja fermament. Ell se sent alleujat en saber que l’Aida encara està viva i confia que ella haurà arribat al seu país (Amneris, Radamés: Gia i Sacerdoti adunasi / "Ja els sacerdots s’estan reunint"). Amneris se sent ferida per la seva decisió.
[[Fitxer:Set design by Philippe Chaperon for Act4 sc2 of Aida by Verdi 1880 Paris.jpg|
Segueix el judici del Radamès, que té lloc a fora de l’escenari; ell no respon a les acusacions de Ramfis i és condemnat, mentre Amneris, que continua en escena, suplica als sacerdots que mostrin pietat. El sentencien a morir enterrat viu, i aleshores Amneris crida els sacerdots d’Isis «tigres assedegats de sang» (Escena del judici, Amneris, Ramfis i el cor: Ahime! .. morir mi sento / "Ai... Sento la mort").
| |||