Tomás Genovés y Lapetra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaula
Gaudí d'un salari dut a la seva acció docent i comptava amb emoluments duts als drets de les seves obres. Potser que es morí essent pobre, però no morí "en la misèria".
Línia 6:
Es va traslladar a [[Itàlia]], on va estrenar ''Zelma'' (1835) a [[Bolonya]], ''La battaglia di Lepanto'' (1836) a [[Roma]], ''Bianca di Belmonte'' (1838) a [[Venècia]], ''Iginia d'Asti'' (1840) a [[Nàpols]] i ''Luisa della Vallière'' (1845) a [[Milà]]. Abans de tornar a Madrid, va passar per [[Alemanya]].
 
Al seu retorn a Madrid va interessar-se per la sarsuela, component algunes d'aquestes obres en col·laboració, i ''Un embuste y una boda'' (1851) en solitari. Va treballar com a mestre de música de la família reial, però va haver de deixar el treball quan la falta dels pagaments mensuals li va produir problemes econòmics. Va tenir alguns alumnes particulars entre ells la soprano [[Trinidad Ramos]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. núm. 49">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 49, pàg. 583'' ({{ISBN|84-239-4549-9}})</ref> però finalment es va traslladar a [[Burgos]], on va morir enel la5 misèriade juny del 1861.
 
Va exercir de [[mestre de capella]] en la [[catedral de Tarassona]], on es conserva la música religiosa que va compondre. A més també va compondre dues simfonies: ''Numància destruïda'' i ''El Setge de Saragossa''.