Albaida: diferència entre les revisions

 

La línia de [[ferrocarril]] connecta Albaida amb ciutats tan importants com Alcoi, Ontinyent, Xàtiva i València. Manté el seu recorregut i part de la seua infraestructura des que es va construir a la darreria del {{segle|XIX}}. L'estació de ferrocarril d'Albaida pertany a la [[Línia 4 (Regional País Valencià)|línia 47 de mitjana distància]], coneguda com a [[Línia 4 (Regional País Valencià)|València-Xàtiva-Alcoi.]]

 

{| {{Ferrocarril capçalera|amagar taula=1|alineació=2}}

 

=== Monuments religiosos ===

* '''[[Església parroquial de l'Assumpció d'Albaida|Església Arxiprestal de l'Assumpció de la Mare de Déu]]''': Abraçada per l'antiga casa del Senyor, s'alça l'església de Santa Maria, dedicada per [[Jaume I]] a la Mare de Déu de l'Assumpció. Edifici religiós d'estil [[gòtic valencià]], construït entre [[1592]] i [[1621]], i restaurat el [[1830]]. El que més destaca d'ella és l'altíssim campanar de planta quadrada que es va utilitzar com a torre de vigilància fins que es va afegir la rematada a mitjan {{segle|XIX}}. L'església actual va ser edificada en substitució de la vella església de la Mare de Déu de l'Assumpció, construïda al {{segle|XIII}}. Presenta una [[Nau (arquitectura)|nau]] única amb capelles entre els [[contrafort]]s. La façana mostra com a característiques principals la seua senzillesa i les seues dues portalades [[Renaixement|renaixentistes]]. La campana més antiga (la major) és de l'any [[1786]]. A l'interior, cal destacar, en les capelles, les escultures [[neobarroc|neobarroques]] de Gallarza, el llit imperial de la Mare de Déu d'Agost ({{segle|XVII}}) i la [[pila baptismal]] de marbre ({{segle|XVIII}}). A l'altar major ({{segle|XVII}}) hi ha un conjunt d'olis de [[Josep Segrelles]], així com les pintures amb escenes religioses d'Albaida que hi ha entre els arcs de les capelles i la cornisa de la nau, i els llenços emplaçats a la capella Reial de la Comunió (edifici adjacent del {{segle|XIX}}). La [[sagristia]] conserva diversos ornaments de luxe dels segles {{versaleta|xv}} al {{segle|xx}}, destacant la Vera Creu, un [[reliquiari]] de plateria gòtica que sembla obra del {{segle|XV}} i l'única peça valenciana, segons els especialistes, conservada entre totes les que van ser elaborades en or massís en aquella època.

 

 

=== Monuments civils ===

* '''[[Palau dels Milà i Aragó]], Marquesos d'Albaida''': La mola del palau marquesal dels Milà i Aragó descansa sobre tres potents torres edificades pels almohades i aprofitades per fundadors catalans en l'estratègica Porta de les Muntanyes de [[València]]: lloc de pas cap a les valls d'[[Alcoi]] i [[Alacant]]. És una sòlida construcció amb tres torres quadrades que va ser residència dels marquesos titulars de la població. Al costat de l'església, és sens dubte l'edifici més monumental i emblemàtic de la ciutat d'Albaida. A partir de les primeres muralles que els musulmans varen construir al {{segle|XIII}}, naix el primitiu palau, aprofitant tres de les torres de defensa: la de Ponent, la central i la torre palacial. Construït al final del {{segle|XV}} (1471-1477) tenia aparença de residència nobiliària i tenia adossada el principal accés a l'espai emmurallat, la porta de la Vila (construïda el 1460 amb [[carreus]] calcaris i [[arc de mig punt]] amb teulada de teula àrab). La [[dovella]] central encara conserva les restes de l'escut amb armes del primer comte d'Albaida. Cal destacar, en les diferents façanes del palau, els [[Escut d'armes|escuts heràldics]] de diferents èpoques. A l'interior trobem sales decorades amb coloristes pintures barroques de l'albaidí [[Bertomeu Albert]] (final del {{segle|XVII}}). Són especialment rellevants les sales del Tron, de la Música, del Crist, la Blanca i el dormitori i la sala del marquès. A la part ja rehabilitada del palau, i amb accés des de dins, s'ha instal·lat el [[Museu Internacional de Titelles d'Albaida]]. Al palau es troba també una maqueta de grans dimensions (escala 1:100 i de vora 20 m² de superfície) amb la reconstrucció de la vila d'Albaida del {{segle|XV}}.

 

 

=== Altres llocs d'interès ===

* '''Plaça de la Vila''': és part del recinte emmurallat del {{segle|XV}}, al qual s'accedix encara per la porta de la Vila. A la plaça es troba l'església de Santa Maria de l'Assumpció, la part posterior del palau dels Milà i Aragó, l'accés a la casa museu de José Segrelles, la casa dels Vallcaneda (casa del {{segle|XVI}} on el [[1903]] se situava l'antic ajuntament), el museu de betlems, el museu internacional de titelles i la casa Abadia ({{segle|XVIII}}).