Andrew Murray: diferència entre les revisions

;2010

 

Va començar l'any 2010 disputant la [[Copa Hopman 2010|Copa Hopman]] junt a [[Laura Robson]] i van arribar fins a la final que van perdre davant la parella espanyola. Seguidament va començar l'[[Open d'Austràlia 2010|Open d'Austràlia]] com a cinquè cap de sèrie. A quarts de final va superar a Nadal, número 2 del món i es va plantar a la final després de vèncer a Cilic. En la seva segona final de Grand Slam, va tornar a caure davant Federer en tres sets. Posteriorment va disputar diversos torneigs de pista dura i terra batuda sense èxit i perdent en les primeres rondes. Al [[Torneig de Roland Garros 2010|Roland Garros]] va caure a quarta ronda davant [[Tomáš Berdych]]. La temporada d'herba fou més positiva, no obstant no va aconseguir defensar el títol a [[Torneig de Queen's 2010|Queen's]]. A [[Torneig de Wimbledon 2010|Wimbledon]] va rebre la visita de la reina [[Elisabet II del Regne Unit|Elisabet II]], primera visita al torneig des de 1977, en el seu partit de segona ronda. Va arribar fins a semifinals on va perdre contra Nadal, que en fou el campió. Al final de juliol va decidir acomiadar el seu entrenador Maclagan i reemplaçar-lo pel català [[Àlex Corretja]]. El primer torneig amb el nou entrenador fou a [[Torneig de Los Angeles 2010|Los Angeles]], on fou finalista després de caure davant [[Sam Querrey]]. Al Masters de [[Masters del Canadà 2010|Canadà]] va aconseguir defensar el títol guanyat en l'edició anterior, superant pel camí als dos millors tennistes del rànquing. A [[Masters de Cincinnati 2010|Cincinnati]] va patir problemes de salud per culpa de calor i va caure a quarts de final. A l'[[US Open 2010|Open dels Estats Units]] fou superat per Wawrinka a tercera ronda. A [[Masters de Xangai 2010|Xangai]] va aconseguir el segon títol de l'any, ambdós Màsters i vencent a Federer en la final. Amb aquest aconseguia el sisè títol de categoria Masters en la seva trajectòria. A [[Torneig de València 2010|València]] no va aconseguir defensar el títol caient precipitadament a segona ronda davant [[Juan Mónaco]]. Tanmateix, va participar en dobles junt al seu germà aconseguint el seu primer títol en aquesta categoria davant [[Mahesh Bhupathi]] i [[Maks Mirni]]. En una nova participació en l'[[ATP World Tour Finals 2010|Copa Masters]], va aconseguir dues victòries en la fase inicial però va caure a semifinals davant Nadal. Els punts aconseguit li van permetre recuperar la quarta posició del rànquing i acabar la temporada en aquesta posició per tercer any consecutiu.

 

Va començar temporada sota les ordres de l'extennista [[Ivan Lendl]] i ja en el primer torneig es van endur el títol a [[Torneig de Sydney 2012|Sydney]] derrotant a [[Aleksandr Dolhopòlov]] en la final. També va jugar en dobles junt al seu germà arribant a quarts de final. En el primer Grand Slam a l'[[Open d'Austràlia 2012|Open d'Austràlia]] va caure davant Đoković a semifinals després de gairebé cinc hores de partit. A [[Torneig de Dubai 2012|Dubai]] es va revenjar però fou superat per Federer en la final. Posteriorment fou novament sorprès a segona ronda d'[[Masters d'Indian Wells 2012|Indian Wells]] però es va refer disputant la final de [[Masters de Miami 2012|Miami]], on va perdre contra Đoković. Llavors va caure a quarts de final a [[Masters de Montecarlo 2012|Montecarlo]] i [[Torneig Comte de Godó 2012|Barcelona]], mentre que a [[Masters de Roma 2012|Roma]] només va arribar a tercera ronda. En el [[Torneig de Roland Garros 2012|Roland Garros]] va arribar a quarts de final en caure contra Ferrer. Sobre herba va caure en el primer partit a [[Torneig de Queen's 2012|Queen's]] contra [[Nicolas Mahut]]. Malgrat aquests mal resultats, a [[Torneig de Wimbledon 2012|Wimbledon]] es va plantar en la final, trencant així 74 anys de sequera que portaven els tennistes britànics per disputar la final del seu torneig més important, el darrer havia estat [[Bunny Austin]] l'any 1938.<ref>{{ref-web | url= http://chronicle.augusta.com/sports/other-sports/2012-07-06/andy-murray-first-brit-make-wimbledon-finals-74-years?v=1341619125| títol=Andy Murray is first Brit to make Wimbledon finals in 74 years| editor= [[The Augusta Chronicle]] | nom=Mattias| cognom=Karen| data=06/07/2012| consulta=02/12/2012| llengua=anglès}}</ref> En la final, però, Federer es va imposar en quatre sets.

 

Poques setmanes després es van celebrar els [[Jocs Olímpics d'estiu de 2012|Jocs Olímpics de Londres]] on la competició es disputava en les mateixes instal·lacions de Wimbledon i Murray era la màxima esperança local en el tennis. Va disputar els tres esdeveniments als quals podia participar [[Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2012 - Individual masculí|individual]], [[Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2012 - Dobles masculins|dobles masculins]] junt al seu germà Jamie i [[Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2012 - Dobles mixtos|dobles mixtos]] junt a la seva compatriota Laura Robson. En el quadre de dobles mixtos van avançar fins a la final malgrat no ser caps de sèrie, però allà foren derrotats pels màxims favorits, la parella bielorussa formada per [[Viktória Azàrenka]] i Max Mirnyi, enduent-se així la medalla d'argent. En els dobles masculins van ser derrotats tot just en el primer partit pels austríacs [[Jürgen Melzer]] i [[Alexander Peya]].<ref>{{ref-web | url= http://www.bbc.co.uk/sport/0/olympics/19031536| títol=Andy and Jamie Murray beaten in Olympic tennis doubles| editor=BBC| data=28/07/2012| consulta=02/12/2012| llengua=anglès}}</ref> En el quadre individual estigué molt segur de si mateix cedint només un set fins a classificar-se per la final, on casualment va coincidir amb Federer, repetint així la final que havien disputat un mes abans pel Grand Slam de Wimbledon i en el mateix escenari. Murray es va poder imposar en aquesta ocasió en relativa facilitat aconseguint així el títol més important de la seva carrera.<ref>{{ref-web | url= http://www.bbc.co.uk/sport/0/olympics/18907001| títol=Andy Murray wins men's singles Olympics tennis gold| editor=BBC| nom=David| cognom=Ornstein| data=05/08/2012| consulta=02/12/2012| llengua=anglès}}</ref>

 

;2014

 

Va començar la temporada 2014 a [[Torneig de Doha 2014 (ATP)|Doha]] però fou eliminat tot just en segona ronda. Va començar l'[[Open d'Austràlia 2014|Open d'Austràlia]] amb pocs partits disputats, però va anar avançant de ronda fins als quarts de final, on fou eliminat per Roger Federer. Després del torneig va caure en la sisena posició del rànquing mundial, de manera que per primera vegada des de 2008 abandonava el Top 5 del rànquing. A continuació va disputar la primera ronda de la [[Copa Davis 2014|Copa Davis]] contra els Estats Units, i va classificar el Regne Unit pels quarts de final per primera vegada des de 1986. Els mals resultats van continuar a [[Torneig de Rotterdam 2014|Rotterdam]], [[Torneig d'Acapulco 2014|Acapulco]] i [[Masters d'Indian Wells 2014|Indian Wells]]. La conseqüència d'això fou que Murray va despatxar a [[Ivan Lendl]] com a entrenador. A [[Masters de Miami 2014|Miami]] va caure en quarts de final enfront Novak Đoković i a continuació va disputar els quarts de final de la Copa Davis contra Itàlia. Malauradament no va poder repetir l'èxit de la ronda prèvia i foren eliminats en el cinquè partit. A [[Masters de Madrid 2014|Madrid]] va caure tot just en segona ronda i a [[Masters de Roma 2014|Roma]] en quarts de final. Malgrat els resultats mediocres sobre terra batuda, en el [[Torneig de Roland Garros 2014|Roland Garros]] va aconseguir el seu millor resultat disputant les semifinals però el va derrotar Rafael Nadal. A continuació va anunciar el fitxatge de l'extennista [[Amélie Mauresmo]] com a entrenadora, per primera vegada un tennista de gran nivell tenia una dona com a entrenadora.<ref>{{ref-web| url= http://www.bbc.com/sport/0/tennis/27753849| títol=Andy Murray appoints Amelie Mauresmo as coach| editor=BBC| data=08/06/2014| consulta=14/03/2015| llengua=anglès}}</ref> A [[Torneig de Wimbledon 2014|Wimbledon]] no va aconseguir defensar el títol, ja que va perdre contre [[Grigor Dimitrov]] en quarts de final, i va caure al 10è lloc del rànquing individual. A l'estiu va caure a quarts de final en els torneigs de [[Masters de Canadà 2014|Canadà]], [[Masters de Cincinnati 2014|Cincinnati]] i [[US Open 2014|US Open]]. Per primera vegada des de 2009 que no es classificava per una final de Grand Slam i va abandonar el Top 10. A la tardor va participar en l'edició inaugural del torneig de [[Torneig de Shenzhen 2014 (ATP)|Shenzhen]] i es va classificar per la primera final des de feia més d'un any. Allà va coincidir amb el català [[Tommy Robredo]] i va imposar-se després de salvar cinc punts de partit. A continuació va caure a semifinals de [[Torneig de Pequín 2014|Pequín]] i en tercera a [[Masters de Xangai 2014|Xangai]]. Encara amb possibilitats d'entrar a l'[[ATP World Tour Finals 2014|ATP World Tour Finals]], va disputar el torneig de [[Torneig de Viena 2014|Viena]] i va guanyar a David Ferrer aconseguint el segon títol de l'any. A continuació es va classificar per la tercera final en cinc setmanes a [[Torneig de València 2014|València]]. En una repetició de la final de Shenzhen, Murray va salvar novament cinc punts de partit contra Robredo en un altre partit maratonià.<ref>{{ref-web| url= http://www.dailymail.co.uk/sport/tennis/article-2808624/Andy-Murray-beats-Tommy-Robredo-gruelling-Valencia-Open-final.html| títol=Andy Murray beats Tommy Robredo in gruelling Valencia Open final to edge closer to ATP World Tour Finals qualification| editor=''[[Daily Mail]]''| nom=Mike| cognom=Dickson| data=26/10/2014| consulta=14/03/2015| llengua=anglès}}</ref> En l'ATP World Tour Finals va guanyar un partit contra Milos Raonic però va perdre davant [[Kei Nishikori]] i Roger Federer, de manera que no va poder avançar a semifinals. Amb 59 victòries per 20 derrotes i tres títols va acabar l'any en la sisena posició del rànquing. També va decidir trencar la relació amb l'entrenador català [[Dani Vallverdú]], que portaven cinc anys junts, i tenir només a Mauresmo com a única entrenadora.