Asclepi: diferència entre les revisions

 

== Mite ==

Quan Coronis estava embarassada d'[[Apol·lo]], s'enamorà d'[[Isquis]], un [[arcadi]], i Apol·lo informat d'això per un [[corb]], que havia enviat per a vigilar-la, o, segons [[Píndar]], pels seus propis poders profètics, envià a la seva germana [[Artemis]] per matar Coronis. [[Artemis]] destruí a Coronis a casa seva a [[Lacercia]] a [[Tessàlia]] a la riba del llac ''Baebia''. D'acord amb [[Ovidi]] i [[Gai Juli Higí]] fou el mateix Apol·lo qui matà Coronis i [[Ischis]] (el seu amant arcadi). Quan el cos de Coronis anava a ser incinerat, Apol·lo, o [[Hermes]] segons [[Pausànias (geògraf)|Pausànias]], salvà Asclepi de les flames i el portà a [[Quiró]] el qual instruí al noi en l'art de la curació i la caça.<ref>Pind. ''Pyth''. III, 1 ¬c; Apollod. iii, 10 3; Paus. l. c.).</ref> D'acord amb aquestes tradicions Asclepi nasqué a [[Tricca]] a la [[Tessàlia]] ([[Estrabó]], XIV, p.&nbsp;647) i altres diuen que nasqué en el decurs d'una expedició conduïda pel seu pare [[Flègies]] al [[Peloponès]] al territori d'[[Epidaure (Grècia)|Epidaure]] i que l'exposà al mont [[Titteion]], antigament anomenant [[Myrtion]]. Allí fou alletat per una [[cabra (animal)|cabra]] i vigilat per un gos fins que el trobà el pastor ''[[Aresthanas]]'' que el va veure envoltat d'un halo brillant. (Paus. viii, 25 6). Ja de gran diverses tradicions locals expliquen que Asclepi era no sols capaç de curar els malalts, sinó també de reviure els morts. La forma en què Asclepi adquirí aquest do són dues. [[Pseudo-Apol·lodor|Apol·lodor]] (III; 10, 3) diu que rebé d'[[Atena]] la sang de la [[Gorgones|Gorgona]]; la de les venes de l'esquerra podia causar dany als homes, i la sang de les venes del cantó dret tenia la capacitat de restaurar la vida als morts. L'altra tradició explica que un cop estava a casa de [[Glauc de Creta|Glauc]] a qui havia de curar. Mentre meditava com fer-ho aparegué una serp que s'enroscà sobre el seu bastó i el matà. Una altra serp aparegué tot seguit duent unes herbes a la boca amb les que el revisqué. A partir de llavors Asclepi féu servir la mateixa herba per reviure els morts. (Hygin. Poet. Astr. ii 14). Diverses persones sobre les quals es creu que Asclepi havia reviscut es mencionen a l'''Escolàstica'' de [[Píndar]] (Pyth. ii. 96) i per [[Pseudo-Apol·lodor|Apol·lodor]] ([[Hipòlit]], [[Tindàreu]], [[Himeneu]], i [[Glauc de Creta|Glauc]]. (''Faules'' III, 10, 3) Quan estava exercint aquest art sobre [[Glauc de Creta|Glauc]], [[Zeus]] el fulminà amb un llamp per tal d'evitar que els homes escapessin de la mort. (Apollod. iii. 10. 4) o d'acord amb altres perquè Plutó es queixà que disminuïa massa el nombre de morts.)<ref>Diod. iv. 71; comp. Schol. ad Pind. Pyth. iii. 102</ref> Però a petició d'Apol·lo, Zeus col·locà a Asclepi entre els estels (Hygin. Poet. Astr. ii 14). També es diu que Asclepi formà part de l'expedició dels [[argonautes]] i de la cacera del [[senglar de Calidó]].

 

 

== Culte ==

El centre originari del culte sembla que va ser [[Tricca]], a la muntanya de [[Tessàlia]], i després es va estendre per tot el territori hel·lènic, però els santuaris més importants es trobaven sobretot al [[Peloponès]]: [[Sició]], [[Regne d'Argos|Argos]] i, sobretot, [[Epidaure (Grècia)|Epidaure]].