Vall de Fassa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu informació de coordenades perquè les agafi de wikidata
m Plantilla
Línia 36:
El primer assentament humà és datat de l'[[Edat de Bronze]], encara que la zona ja era freqüentada per caçadors durant la [[Prehistòria]]. Una mostra n'és n castell [[Rètia|rètic]] trobat a [[Mazzin]] el [[1968]]. El [[15 aC]] fou conquerida per l'[[imperi Romà]], qui hi imposà el [[llatí]].
 
Durant l'[[edat mitjana]] tot el territori va romandre en mans del [[Bisbat de Brixen]], llevat [[Moena]], que pertanyé a [[Trento]] fins al segle XII. Va ser en aquest període, després d'una llarga lluita amb el bisbe, que s'afirmaven les prerrogatives de l'autonomia i la llibertat de la Comunitat de Fassa, sobre la base de la propietat i el control directe del territori, especialment dels boscos i les pastures alta muntanya. Els drets a l'autonomia i sobre la terra només van disminuir durant les [[Guerres Napoleòniques]], durant les quals els habitants foren reclutats pels [[schützen]] tirolesos. Durant el {{segle |XIX}} fou incorporada a l'imperi d'[[Àustria-Hongria]], època en què començaran a explotar-se els potencials turístics.
 
Durant la [[Primera Guerra Mundial]] la vall es trobà en la línia del front italo-austríac. Hi ha nombroses proves del conflicte, com ara rases i túnels excavats en el Massís de la Marmolada, visitats avui per rutes turístiques com el famós tren de les trinxeres. El pas el 1918 del territori al [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] va marcar un nou descens de l'autonomia i la identitat de la zona històrica, amb la fragmentació de la cultura ladina en diferents entitats administratives.