Clinton Joseph Davisson: diferència entre les revisions

 

== Recerca científica ==

És conegut per les investigacions que conduí en els camps de l'[[electricitat]], el [[magnetisme]] i l'[[energia]] radiant. De [[1916]] a [[1946]], va treballar en el departament tècnic dels [[Laboratoris Bell|Telephone Bell Laboratories]]. L'any [[1927]], en col·laboració amb [[Lester Halbert Germer]], va descobrir la [[difracció dels electrons]] pels cossos cristal·lins ([[experiment de Davisson-Germer]]), que va servir per confirmar experimentalment les prediccions de la [[mecànica quàntica]], en la formulació d'[[Erwin Schrödinger]] com a «mecànica ondulatòria». Aquest experiment de Davisson-Germer va confirmar la hipòtesi de [[Louis-Victor de Broglie|De Broglie]] que les partícules de la matèria tenen també una naturalesa d'ona, que és un principi fonamental de la mecànica quàntica. En particular, l'observació de la difracció va permetre el primer mesurament d'una longitud d'ona per als electrons. La [[longitud d'ona]] λ mesurada concorda amb l'equació de De Broglie λ = h/p, on h és la [[constant de Planck]] i p el [[moment de l'electró]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1937/davisson-lecture.html|títol=The Discovery of Electron Waves. Nobel Lectures, Physics 1922-1941|consulta=15 març 2016|llengua=|editor=Amsterdam: Elsevier Publishing Company|data=}}</ref>