Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Terminologia |
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article |
||
Línia 76:
Al voltant de 960, Itàlia era una altra vegada en una confusió política, i quan Berenguer ocupà els [[Estats Papals]] del nord, el [[Papa Joan XII]] demanà ajut a Otó. Otó va tornar a Itàlia i el [[2 de febrer]] de [[962]], el papa el coronava emperador (''[[Translatio Imperii]]''.) Deu dies més tard, el papa i l'emperador ratificaven el ''[[Diploma Ottonianum]]'', pel qual l'emperador es convertia en l'avalador de la independència dels estats papals. Aquest era el primer poder eficaç garantit des de l'[[Imperi Carolingi]].
Després que Otó marxés de Roma i reconquerís els Estats Papals a Berenguer, Joan es va inquietar del poder de l'emperador i envià enviats als magiars i a l'[[
Joan retornà al poder enmig de lluites encarnissades i excomunicà els que l'havien deposat, forçant a Otó a retornar a Roma una tercera vegada el juliol de [[964]] i deposar [[Papa Benet V]] (Ja que Joan havia mort dos mesos abans). En aquesta ocasió, Otó obtenia dels ciutadans de Roma la promesa de no escollir un papa sense aprovació imperial.
| |||