Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Terminologia
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article
Línia 76:
Al voltant de 960, Itàlia era una altra vegada en una confusió política, i quan Berenguer ocupà els [[Estats Papals]] del nord, el [[Papa Joan XII]] demanà ajut a Otó. Otó va tornar a Itàlia i el [[2 de febrer]] de [[962]], el papa el coronava emperador (''[[Translatio Imperii]]''.) Deu dies més tard, el papa i l'emperador ratificaven el ''[[Diploma Ottonianum]]'', pel qual l'emperador es convertia en l'avalador de la independència dels estats papals. Aquest era el primer poder eficaç garantit des de l'[[Imperi Carolingi]].
 
Després que Otó marxés de Roma i reconquerís els Estats Papals a Berenguer, Joan es va inquietar del poder de l'emperador i envià enviats als magiars i a l'[[imperiImperi BizantíRomà d'Orient]] per formar una lliga contra Otó. El novembre de [[963]], Otó tornava a Roma i convocava un sínode de bisbes per deposar a Joan XII i coronar a [[Papa Lleó VIII|Lleó VIII]], un seglar, com papa. Quan l'emperador marxava de Roma, s'inicià una guerra civil a la ciutat entre els que donaven suport a l'emperador i els que donaven suport a Joan.
 
Joan retornà al poder enmig de lluites encarnissades i excomunicà els que l'havien deposat, forçant a Otó a retornar a Roma una tercera vegada el juliol de [[964]] i deposar [[Papa Benet V]] (Ja que Joan havia mort dos mesos abans). En aquesta ocasió, Otó obtenia dels ciutadans de Roma la promesa de no escollir un papa sense aprovació imperial.