Prolamina: diferència entre les revisions

Les γ- i ω-gliadines són codificades per gens del loci (Gli-1) present al braç curt dels cromosomes del grup 1, les α- i β-gliadina, en canvi, són codificades per gens del loci Gli-2 localitzades al braç curt dels cromosomes del grup 6. La seva estructura primària consisteix en un domini central (DC) hidrofílic, el qual es troba envoltat de dominis terminals (DT) amb aminoàcids hidrofòbics, tenint seqüències repetides d'aminoàcids rics en glutamina (Gln) i prolina (Pro).<ref>{{Ref-web|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17008153|títol=Chemistry of gluten proteins.|consulta=10/10/19|llengua=anglès|editor=German Research Centre of Food Chemistry and Hans-Dieter-Belitz-Institute for Cereal Grain Research, D-85748 Garching, Germany. h.wieser@lrz.tum.de|data=26/10/19}}</ref>. A més, gairebé tots els aminoàcids ionitzables que estan presents en baixes concentracions, es presenten en el domini carboxil terminal (C-DT). Per exemple, les gliadines del tipus α- i γ- presenten un petit domini amino-terminal (N-DT) i un llarg DC i C-DT. Les ω-gliadines, a diferència,  presenten un llarg DC el qual abasta del 90 al 96% de la seqüència de la proteïna el qual té un curt N-DT i C-DT. A conseqüència de la presència tant de parts hidrofòbiques com hidrofíliques en α- i γ-gliadines condueixen al fet que presentin propietats anfifíliques.<ref>{{Ref-web|url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/31588935|títol=Molecular mechanisms of 33-mer gliadin peptide oligomerisation.| consulta=13/10/19|llengua=anglès| editor=Grupo de Biofísica, Instituto de Física del Sur, Universidad Nacional del Sur, Bahía Blanca, Buenos Aires, Argentina. costabel@criba.edu.ar.|data=23/10/19}}</ref>