Forces de dispersió de London: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Correccions
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 1:
[[Fitxer:Iodine-unit-cell-3D-balls.png|thumbminiatura|Cel·la unitat d'un cristall de iode on les molècules de diiode, I<sub>2</sub>, es troben enllaçades mitjançant forces de dispersió]]
[[Fitxer:Suchy lod.jpg|thumbminiatura|Neu carbònica, [[diòxid de carboni]] sòlid gràcies a les forces de London]]
Les '''forces de dispersió de London''' són forces intermoleculars febles que sorgeixen de forces interactives entre [[dipol]]s temporals en molècules sense [[moment dipolar]] permanent. Les forces de dispersió de London són un tipus de [[forces de van der Waals]] i també són conegudes com a forces de dispersió, forces de London o forces dipol instantani-dipol induït.
 
Línia 10:
 
Les forces de London es fan més fortes alhora que l'àtom o molècula en qüestió es fa més gran. Això és a causa de la [[polaritzabilitat]] incrementada de molècules amb núvols electrònics més grans i disperses. Aquest comportament pot exemplificar-se pels [[halògens]] (del més petit al més gran: F<sub>2</sub>, Cl<sub>2</sub>, Br<sub>2</sub>, I<sub>2</sub>). El diflúor i el diclor són gasos a temperatura ambient, el dibrom és un líquid, i el diiode és un sòlid.
[[Fitxer:Argon dimer potential.png|thumbminiatura|Representació de l'energia potencial de London entre dos àtoms d'[[argó]]]]
L'energia potencial d'aquestes forces des forces, '''{{mida|120%|E<sub>London</sub>}}''', entre dues molècules de [[polaritzabilitat]] diferent es pot escriure com: