Joan Mey: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|left -> |miniatura|esquerra |
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
||
Línia 26:
El nivell productiu minva l'any 1548 i, possiblement per això, el taller es trasllada a [[Múrcia]] l'any següent.<ref>[[#Gregori|Gregori Roig 2012]]: p. 71.</ref> Les necessitats institucionals i la vàlua tipogràfica de Joan Mey prompte mouen el Consell a convèncer-lo de tornar a València i, per a aconseguir-lo, li ofereixen 15 lliures anuals d'ajuda de costa, en principi per a tres anys, el 27 de novembre de 1549, i poc després, el 30 d'abril, li autoritzen obrir una llibreria. A més a més, el tracten de mestre. Tornat a València i convençut per les concessions municipals, tramita immediatament la documentació d'aveïnament, que li és concedit el mateix 1550.<ref>[[#Serrano|Serrano Morales 1898-1899]]: pp. 290-291.</ref><ref>[[#Gregori|Gregori Roig 2012]]: pp. 67-68.</ref>
[[Fitxer:Arithmetica Algebratica (1552) de Marco Aurel.jpg|
El 12 de febrer de 1550 fa testament, en el qual estableix hereva universal a la seva muller, [[Jerònima Galés|Felipa Jerònima Galés]], a qui encarrega el manteniment i educació dels fills que llavors tenien (Àngela Serafina, Ysabet Scolàstica, [[Joan Felip Mey|Joan Felip]] i Anna Ypòlita) i les directrius sobre el manteniment de l'empresa tipogràfica.<ref>[[#Gregori|Gregori Roig 2012]]: pp. 26, 76-79 i 263-265.</ref> Posteriorment arribaran altres dos fills: Francisca Egipcíaca i [[Pere Patrici Mey|Pere Patrici]].
| |||