Joan II Comnè: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article
m Terminologia
Línia 40:
 
; Invasors seljúcides, petxenegs i cumans
El [[1119]] va combatre als [[seljúcides]] a [[Regió de Frígia|Frígia]] i els bizantinsromans d'Orient van ocupar Denizli ([[Laodicea de Frígia]]). El [[1120]] l'exèrcit va progressar a Frígia a i [[Pamfília]] ocupant entre d'altres [[Sozòpolis]] i Hiercocoriftis. Immediatament després d'haver obtingut aquest domini a Anatòlia va haver de transferir els seus exèrcits a Europa perquè va haver una invasió dels [[petxeneg]]s o [[cumans]], que van penetrar per la regió del [[Danubi]] cap a [[Tràcia]] ([[1121]]). El [[1122]] va derrotar els cumans a la [[batalla de Beroia]] ([[Macedònia (regió)|Macedònia]]), i els invasors van retrocedir al seu lloc d'origen, encara que Joan va resultar ferit en una cama per una fletxa. Els presoners van rebre terres als districtes que havien devastat, a canvi de protegir aquestes zones de futurs atacs.{{sfn|Angold|1984|p=153}} També es va fer un atac a [[Raška|Ràscia]] on el ''župan'' [[Urosh]]{{efn|El ''župan'' o ''jupan'', títol emprat a Europa central i als Balcans, era la persona encarregada de governar una divisió administrativa}}, que tenia el suport d'[[Esteve II d'Hongria]] s'havia revoltat.
 
; Venècia
Línia 46:
 
; Hongria
Com que Joan Comnè es va casar el 1118 amb una princesa hongaresa, li va semblar adequat posicionar-se per un dels partits del conflicte successori en aquell regne. L'any 1132 va donar suport al pretendent hongarès [[Àlmos]], germà d'Esteve II, que havia estat cegat pel rei hongarès i havia fugit a Bizanci. [[Geza I]] fou aixecat com a pretendent pels bizantins, mentre que els alemanys donaven suport a un altre aspirant, [[Salomó]]. [[Esteve II d'Hongria|Esteve]] va envair Bizanci el [[1128]] i va ocupar Branizova i [[Belgrad]], arribant fins a [[Sofia]] però a la tardor els bizantinsromans d'Orient van contraatacar dirigits per Andrònic Comnè, germà de Joan II, i pel mateix Joan II, i van derrotar els hongaresos a Francocorium (Cràmos), a prop de [[Sirmium]], i el país entre el [[Save]] i el [[Danubi]] fou ocupat, especialment la fortalesa del clan Zeugmino. Esteve II va signar la pau i va reconèixer com a hereu [[Bela I el Cec]] fill d'Àlmos el cec.{{sfn|Makk|1989|p=21-25}}
 
; Imperi Seljúcida
Línia 71:
 
; Síria, Armènia i els territoris dels croats
El [[1129]] els bizantinsromans d'Orient van perdre [[Mopsuètia]] davant el rei [[Lleó I d'Armènia Menor]]. El [[1132]] els armenis van ocupar [[Tars (Turquia)|Tars]] i [[Adana]] als bizantins i croats. L'atac bizantí a Gangra, ja recuperada pels musulmans, fou rebutjat. En canvi els danixmendites el 1133 van recuperar Kastamonu que encara conservaven els bizantins. En aquest mateix any es va fer una ofensiva contra el [[Regne d'Armènia Menor]] i foren ocupades Tars, [[Mamistra]] i Adana a la primavera, però foren rebutjats davant Anazarbe.
 
A partir del [[1137]], Joan va estar en situació d'intervenir a Síria. Els turcs d'Anatòlia estaven provisionalment neutralitzats i [[Roger II de Sicília]], ocupat per la invasió dels seus estats per Lotari III. Així, doncs, a la primavera del 1137, va preparar a [[Antalya]] un gran exèrcit acompanyat pels seus fills: Aleix, Andrònic i Manel.{{sfn|Magoulias|1984|p=10}} El seu objectiu prioritari és [[Antakya|Antioquia]]{{efn|El darrer governant bizantí va ser Isaac el germà gran d'Aleix I Comnè.}} que, segons el [[tractat de Devol]] era territori bizantí. Va marxar cap a Cilícia, que estava sota control armeni.La zona fou sotmesa així com les illes de la mar de Caralis (segurament el golf d'Antàlia). Aleix Comnè, el fill hereu, va agafar la [[malària]] i va morir a la zona. El seu germà Andrònic que portava el cadàver a [[Constantinoble]] va morir del mateix pel camí.<ref>[[Guillem de Tir]] ''Gesta Orientalium principum''XV.19 </ref>