Pau Audouard i Deglaire: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
Per a una lectura més ordenada de l'article, és millor agrupar imatges
Línia 15:
Fill de fotògraf, va estudiar pintura i amb vint anys es va traslladar a [[Barcelona]] on va obrir un estudi a [[la Rambla]] dedicat al retrat.
 
El [[1887]] va ser nomenat "fotògraf oficial" de l'[[Exposició Universal de 1888]]. La seva missió era captar la vessant arquitectònica i organitzativa de l'esdeveniment. També tenia l'exclusiva de "vendre reproduccions", cosa que feia mitjançant un dispensador automàtic que funcionava amb monedes.<ref>{{ref-publicació|cognom=Redacció|títol=L'Exposició Universal|publicació=[[La Vanguardia]]|data=17 maig 1888 |pàgines=p.3|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1890/03/24/pagina-3/34649663/pdf.html|consulta=8 abril 2013|llengua=castellà|lloc=Barcelona|ref=harv}}</ref> D'altra banda, el fotògraf [[Antoni Esplugas]] tenia l'exclusiva de fotografiar persones i grups de visitants.{{sfn|Portolés Brasó|nom2004|p=109 i seg.}} Arran d'aquest treball, va fer una sèrie d'imatges del [[port de Barcelona]] i les que es consideren les primeres fotos aèries, fetes des del globus captiu que hi havia instal·lat al recinte.
[[Fitxer:Audouard-pavelloAudouardExpo1888.jpg|miniatura|esquerra|Pavelló d'Audouard, "fotògraf oficial" a [[Exposició Universal de 1888|l'exposició de 1888]]]]
El [[1887]] va ser nomenat "fotògraf oficial" de l'[[Exposició Universal de 1888]]. La seva missió era captar la vessant arquitectònica i organitzativa de l'esdeveniment. També tenia l'exclusiva de "vendre reproduccions", cosa que feia mitjançant un dispensador automàtic que funcionava amb monedes.<ref>{{ref-publicació|cognom=Redacció|títol=L'Exposició Universal|publicació=[[La Vanguardia]]|data=17 maig 1888 |pàgines=p.3|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1890/03/24/pagina-3/34649663/pdf.html|consulta=8 abril 2013|llengua=castellà|lloc=Barcelona|ref=harv}}</ref> D'altra banda, el fotògraf [[Antoni Esplugas]] tenia l'exclusiva de fotografiar persones i grups de visitants.{{sfn|Portolés Brasó|nom2004|p=109 i seg.}} Arran d'aquest treball, va fer una sèrie d'imatges del [[port de Barcelona]] i les que es consideren les primeres fotos aèries, fetes des del globus captiu que hi havia instal·lat al recinte.
[[Fitxer:Audouard-Funicular tibidabo.jpg|miniatura|Imatges d'infraestructures. Postal del [[funicular del Tibidabo]] de 1902]]
 
En acabar l'exposició, Pau Audouard compatibilitzà l'activitat retratista amb la fotografia d'infraestructures com, per exemple, una sèrie de 46 fotografies que va realitzar del ferrocarril de La Zaida-Reus, encarregades per la companyia [[MZA]] el [[1890]].{{sfn|Letón Ruiz|2008|}}
Linha 24 ⟶ 22:
 
==Les galeries fotogràfiques==
[[Fitxer:Audouard-revers-6238.jpg|miniatura|Revers d'una fotografia de Audouard de quan tenia la galeria al c/ Corts. Destaca els premis rebuts i l'èmfasi en que "es conserven tots els clitxés"]]
El [[1886]] s'obre la nova galeria fotogràfica del carrer Corts 273-275,<ref group="n.">Actualment és Gran via de les Corts Catalanes, entre rambla de Catalunya i passeig de Gràcia</ref> un edifici de planta baixa de nova construcció, obra de [[Josep Amargós]] i Juan Larrau. El projecte s'havia iniciat el [[5 d'agost]] de [[1885]] quan Pau Audouard, en representació de "Audouard i Cia" havia demanat permís d'obres a l'ajuntament. Era un edifici funcional amb vestíbul, sala d'espera, despatx, sala de revelar i sala de retratar amb un lavabo i un tocador, peça fonamental en els estudis de categoria. El [[4 de desembre]] de [[1894]] amplien l'espai amb un cobert{{sfn|Garcia Felguera|2007}} segons projecte de l'arquitecte [[Isidre Gili i Moncunill]].{{sfn|Fernández Rius|2011|p=250}}
 
Els retratistes de l'època es comencen a instal·lar a la zona de [[passeig de Gràcia]]. És el cas d'[[Antoni Esplugas]] que va desplaçar el seu taller des de la plaça del Teatre al passeig de Gràcia 25, a sobre del cafè Alhambra, el 1893.<ref name="ANC-n">[http://cultura.gencat.cat/arxius/butlleti/hemeroteca/docs/arxius16.pdf Noticia incorporació fons Esplugas a l'Arxiu Nacional de Catalunya]</ref>
 
[[Fitxer:LleoMorera original.jpg|miniatura|esquerra|La casa Lleó Morera al 1903, just abans d'instal·lar-se Audouard]]
El [[6 de juliol]] de [[1905]], Pau Audouard inaugura el seu nou estudi a la planta baixa de la [[casa Lleó Morera]].{{sfn|Fernández Rius|2011|loc=Annex "Cronologia comparada"}} Deixa l'estudi del carrer Corts que és enderrocat aquell mateix any. Audouard, artista de referència entre la burgesia, va escollir un dels locals de moda i el va decorar a tot luxe. La decoració va anar a càrrec del mateix arquitecte de la Lleó Morera, [[Lluís Domènech i Montaner]], qui va incorporar als millors artesans: [[Adrià Gual]], qui va fer l'entrada, el «projecte dels aparadors»<ref group="n.">Els estudis fotogràfics feien servir reclams publicitaris per atreure als clients, com ara posar un rètol a la façana, fins i tot lluminós com va fer [[Nadar]] a [[París]]. El respecte per la pròpia obra d'art que era l'edifici, fa que s'adopti una solució de [[vitrall]]s modernistes de colors, integrats en el finestral junt amb les escultures d'[[Eusebi Arnau]] ({{harvnb|Garcia Felguera|2007}}). Existeix una fotografia "no lliure" d'Àngel Toldrà que recull aquesta decoració. </ref> i «dos tapissos de brillants colors i gran efecte ornamental»; l'escultor [[Alfons Juyol]], l'ebenista [[Joan Busquets i Jané]] (1874-1949), «el lampista» Riera; la pintura decorativa de Vilaró; [[Antoni Rigalt i Blanch]] (1850-1914) i "Buxeres y Codorniu" varen fer els [[vitrall]]s, i [[Gaspar Homar]] (1870-1953) va fer els treballs de [[marqueteria]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Redacció|títol=Nota de la inauguració de l'estudi Audouard a la casa Lleó Morera|publicació=La Vanguardia|data=7 juliol 1905 |pàgines=p.3|url=http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1905/07/07/pagina-2/33379308/pdf.html?search=audouard|consulta=8 abril 2013|llengua=castellà|lloc=Barcelona|ref=harv}}</ref> A més dels aspectes estètics, la nova galeria comptava amb la novetat tecnològica de la il·luminació artificial, cosa que permetia ubicar-la en una planta baixa -per a més comoditat dels clients- i no al terrat com acostumaven a estar els estudis per aprofitar la llum natural.
Per tot plegat, Audouard va rebre aquell any un accèssit del [[concurs anual d'edificis artístics]], en l'apartat de comerços.<ref>Anuari de l'Ajuntament de Barcelona. pàg.31</ref>
Linha 45 ⟶ 41:
 
<center><gallery perrow="5" widths="180" heights="220">
[[Fitxer:Audouard-revers-6238.jpg|miniatura|Revers d'una fotografia de Audouard de quan tenia la galeria al c/ Corts. Destaca els premis rebuts i l'èmfasi en que "es conserven tots els clitxés"]].
Fitxer:Joan Maragall 1903.jpg|[[Joan Maragall]] fotografiat per Pau Audouard el [[1903]]
[[Fitxer:Audouard-Funicular tibidabo.jpg|miniatura|Imatges d'infraestructures. Postal del [[funicular del Tibidabo]] de 1902]].
Fitxer:Antoni Gaudi 1878.jpg|[[Antoni Gaudí]] al llicenciar-se en arquitectura. Març [[1878]]
[[Fitxer:LleoMorera original.jpg|miniatura|esquerra|La casa Lleó Morera al 1903, just abans d'instal·lar-se Audouard]].
[[Fitxer:Audouard-pavelloAudouardExpo1888.jpg|miniatura|esquerra|Pavelló d'Audouard, "fotògraf oficial" a [[Exposició Universal de 1888|l'exposició de 1888]]]].
Fitxer:Joan Maragall 1903.jpg|[[Joan Maragall]] fotografiat per Pau Audouard el [[1903]].
Fitxer:Antoni Gaudi 1878.jpg|[[Antoni Gaudí]] al llicenciar-se en arquitectura. Març [[1878]].
Fitxer:Brosa-casanobas-francesc.jpg|[[Francesc Brosa i Casanobas]], [[1890]].
Fitxer:Audouard-EnricBorrasOriol-1898.jpg|[[Enric Borràs i Oriol]] fotografiat cap al 1900.
Fitxer:Audouard-PuigCadafalch-0316.jpg|Foto de [[Josep Puig i Cadafalch]] signada pel fotògraf (cap al 1900).
</gallery></center>