Magnetoscopi de casset: diferència entre les revisions

Una '''magnetoscopi domèstic, vídeo '''o''' VCR''' ([[acrònim]] de l'anglès ''vídeo cassette recorder'') és un tipus de [[magnetoscopi]] d'ús domèstic, que utilitza una [[cinta de vídeo]] extractable que conté una [[cinta magnètica]] per gravar [[àudio]] i [[vídeo]] d'un senyal de [[televisió]] de manera que pugui ser reproduït posteriorment.La majoria de VCR estan equipats amb un sintonitzador de televisió i un temporitzador programable per a l’enregistrament desatès d’un canal de televisió des d’una hora d’inici fins a una hora final, especificades per l’usuari. Aquestes funcions van començar com a temporitzadors mecànics simples, però després es van substituir per temporitzadors digitals múltiples. En models posteriors, els diversos esdeveniments del temporitzador es podien programar mitjançant una interfície de menú mostrat a la pantalla del TV (OSD). Aquesta característica va permetre gravar diversos programes en diferents moments sense cap intervenció dels usuaris i es va convertir en un argument de venda important.

 

== Història ==

=== Primeres màquines i formats ===

La història del [[magnetoscopi]] domèstic segueix a la història de la gravació en [[cinta de vídeo]] en general. El 1953, el doctor Norikazu Sawazaki va desenvolupar un prototip gravador de cinta de vídeo helicoidal<ref>[https://books.google.com/books?id=PL0eAQAAMAAJ ''SMPTE Journal: Publication of the Society of Motion Picture and Television Engineers'', Volume 96, Issues 1-6; Volume 96], page 256, [[Society of Motion Picture and Television Engineers]]</ref>

 

=== Format "VCR" de Phillips ===

El 1970 la companyia [[Països Baixos|holandesa]] d'electrònica [[Philips]] va desenvolupar un format de [[cinta de vídeo]] per a la llar. Confusament, Phillips va nomenar al seu format "VCR" (tot i que també era anomenat "N1500"). El format va ser també recolzat per [[Grundig]] i [[LOEWE]]. Utilitzava un casset quadrat i una cinta de mitja polzada (1.3 cm), permetent un temps de gravació d'una hora. El primer model, disponible al [[Regne Unit]] el 1972, estava equipat amb un comptador de temps que utilitzava dials rotatoris. Amb un cost de gairebé 600 £, resultava un sistema summament car i amb prou feines va ser acollit com a sistema per a ús a la llar. No obstant això, més endavant comercialitzaren una versió de cinta de llarga durada coneguda com a "[[VCR-LP]]" o N1700, que utilitzava les mateixes cintes i que es va vendre relativament bé en escoles i universitats.<ref>{{ref-publicació|títol=VCR|url=http://www.computerhope.com/jargon/v/vcr.htm|publicació=www.computerhope.com}}</ref>

 

 

=== Phillips Video 2000 ===

Un tercer format [[Video 2000]], o v2000 (també conegut com a "Casset compacte de vídeo" va ser introduïda per [[Philips]] el 1978, i va ser venuda a [[Europa]] i en [[Argentina]]. Comptava amb un posicionament de capçal [[piezoelectricitat|piezoelèctric]] per ajustar dinàmicament el ''tracking'' de la cinta. Els cassets v2000 tenien dues cares, i igual que en els [[casset|cassets d'àudio]], havien de ser extrets cap amunt quan havia transcorregut la meitat del seu temps de gravació. La cinta de mitja polzada contenia dues pistes paral·leles d'un quart de polzada, un per cada costat. Tenia un temps de durada de quatre hores per costat. v2000 acaparar el mercat després de les seves dos rivals, i les seves característiques limitades i una reputació de manca de fiabilitat assegurada només va limitar les vendes abans que fos cancel el [[1985]].

 

 

== VHS vs. Betamax: La guerra dels formats ==

Els dos estàndards més coneguts van ser: [[Betamax]] de [[Sony]] (també conegut com a Betacord o simplement Beta), i el [[VHS]] de [[JVC]], que van batallar per les vendes en el que es coneixeria posteriorment com l'original i definitiva [[Guerra dels formats de cintes de vídeo|guerra dels formats]]. Betamax va ser el primer en ser comercialitzat el novembre de 1975 i va ser criticat per molts en ser tecnològicament molt sofisticat. No obstant això el format rival [[VHS]] (presentat el setembre de 1976) que comptava amb més temps de gravació i era més fàcil que fos acceptat, particularment en el negoci de lloguer de cintes. VHS va començar a agafar avantatge, i cada vegada van anar sortint més gravadors de VHS i més pel·lícules en aquest format, deixant d'aquesta manera al Betamax fora del mercat de gran consum.<ref name="FootenFaust2012">{{ref-llibre|autor1=John Footen|autor2=Joey Faust|títol=The Service-Oriented Media Enterprise: SOA, BPM, and Web Services in Professional Media Systems|url=https://books.google.com/books?id=PTcqBgAAQBAJ&pg=PA10|data= 26 juliol 2012|editorial=CRC Press|isbn=978-1-136-03186-1|pàgines=10–}}</ref>

 

 

== Les funcions habituals dels vídeos domèstics ==

* Reproducció normal i lenta, congelar la imatge, rebobinar, avançar i parar.

* Predicció del temps restant real a la cinta i temps real transcorregut. Abans s'indicava un valor relacionat amb el nombre de girs de la cinta. En variar el diàmetre de la cinta enrotllada també variava la velocitat de la cinta en relació amb les revolucions.