Microeconomia: diferència entre les revisions

 

De manera estricta, el model s'aplica al tipus de mercat conegut com la [[competència perfecta]] en què cap comprador ni cap venedor tenen cap influència en el preu i el preu es coneix perfectament. La quantitat del producte que ofereix el venedor i la quantitat demanada pel consumidor depenen del preu del mercat del producte. La llei de l'oferta diu que la quantitat oferta està relacionada al preu de manera directament proporcional: si el preu del producte s'incrementa, el venedor n'oferirà més, ''[[ceteris paribus]]'', és a dir, tota la resta de les variables es mantenen constants. La llei de la demanda és la relació inversa entre la quantitat demanada i el preu: si el preu del producte s'incrementa, el consumidor en demanarà menys, ''ceteris paribus''.

El model de l'oferta i la demanda es pot representar gràficament amb dues corbes. La corba de la demanda mostra la quantitat demanada (sobre l'eix horitzontal) d'un producte en funció dels canvis en el seu preu (sobre l'eix vertical). Aquesta corba té un pendent negatiu: entre més alt és el preu menys quantitat se'n demanarà. La corba de l'oferta mostra la quantitat oferta (sobre l'eix horitzontal) en funció del preu (sobre l'eix vertical). Aquesta corba, per contra, té un pendent positiu: mentre més alt és el preu del producte més quantitat s'oferirà. Si es posen les dues corbes en la mateixa gràfica, es pot determinar el preu en el mercat: la intersecció de les corbes.

 

 

== Els consumidors: la restricció pressupostària i les preferències ==

Les eleccions disponibles per als consumidors estan subjectes al seu pressupost: la quantitat de diners que té disponible. Si hi hagués només dos productes en el món, pa i vi, llavors una llar en particular haurà de determinar com assigna el seu ingrés per a comprar aquests dos productes. Mentres més compri d'un producte, menys diners tindrà disponible per a comprar de l'altre. Per exemple, si una barra de pa i una ampolla de vi constessin un euro, llavors si la llar compra una barra de pa, podrà comprar quatre ampolles de vi; si compra dues barres de pa, podrà comprar només tres ampolles de vi, etc. Totes les possibles combinacions entre aquests dos productes, segons el pressupost disponible es representen gràficament en una ''línia pressupostària'' o ''[[recta de balanç]]'' la qual té un pendent negatiu, com es mostra en el gràfic. Si l'ingrés o la renda de la llar augmentés, llavors, la recta de balanç es desplaçaria a la dreta: la llar podria comprar més d'ambdós productes; de la mateixa manera, si la renda de la llar disminuís, llavors la recta de balanç es desplaçaria a l'esquerra: la llar podria comprar menys d'ambdós productes. Per altra banda, si el preu d'un producte augmentés, llavors el pendent de la recta de balanç canviaria (augmentaria o disminuiria depenent de l'eix on es trobi el producte en qüestió): la llar pot comprar menys d'aquest producte. El pendent de recta de balanç és la quantitat d'un producte que un consumidor ha de cedir (sacrificar o deixar de comprar) per tal d'obtenir una unitat més d'un altre producte sense canviar la quantitat total de diners que utilitza.

 

La restricció pressupostària ens indica les opcions ''disponibles'' que té el consumidor segons el seu pressupost. Per altra banda, la microeconomia també estudia les ''preferències'' del consumidor per a determinar quina, d'entre totes les seus possibilitats, triarà.<ref name=micro/> Els economistes comparen les preferències del consumidor, segons els [[axiomes de la teoria del consumidor]] que determinen la "consistència" (la racionalitat i transitivitat) de dites preferències.<ref name=varian>Varian HR. Inermediate Microeconomics: A Modern Approach. Norton & Company, 2003. Estats Units d'Amèrica. {{ISBN|0-393-97830-3}}</ref> Per exemple, si hi hagués dos productes en el món, pa i vi, un consumidor pot preferir la combinació o ''cistella'' de dues barres de pa i dues ampolles de vi (cistella ''A'') a la combinació d'una barra de pa i dues ampolles de vi (cistella ''B''). Ara bé, la cistella ''A'' pot ser menys preferida que la cistella ''C'' que conté només dues barres de pa i tres ampolles de vi. Per altra banda, el consumidor pot ser indiferent entre la cistella ''A'' i una cistella ''D'' que conté una barra de pa i tres ampolles de vi. Tot això també es pot representar gràficament. Una [[corba d'indiferència]] és una línia que connecta totes les combinacions de dos productes que són ''igualment preferides'' per al consumidor (per exemple, la cistella ''A'' i la cistella ''D'' es trobarien en la mateixa corba d'indiferència).

En el gràfic es presenten tres corbes d'indiferència, ''11'', ''12'', i ''13''. Totes les combinacions de quantitat entre dos productes, ''x'' i ''y'' (representant sobre els eixos) que es troben sobre la mateixa línia, ''11'', són igualment preferides pel consumidor. De la mateixa manera tots els punts sobre la línia ''12'', representen totes les combinacions possibles que són igualment preferides pel consumidor. Ara bé, totes les combinacions possibles de la corba d'indiferència ''12'' són preferides a totes les combinacions possibles de la corba d'indiferència ''11''. En el gràfic, el pendent de les corbes d'indiferència és negatiu. El pendent de la corba d'indiferència és la [[taxa marginal de substitució]] entre els dos productes, i representa la quantitat màxima d'un producte que un consumidor està disposat a cedir (sacrificar o deixar de comprar) a canvi d'una unitat més d'un altre.