Màquina d'escriure: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Skrivekugle.jpg|miniatura| 1870: "The Writing ball" de Rasmus Malling-Hansen]]

La '''màquina d'escriure''' és un aparell [[mecànica|mecànic]], [[electromecànica|electromecànic]] o [[electrònic]] amb un conjunt de tecles que en ser pressionades imprimeixen caràcters en un paper.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona| editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.61|llengua= castellà| consulta=3 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref> A finals del {{segle|XIX|s}} i durant el {{segle|XX|s}} la persona que operava la [[màquina]] d'[[escriure]] era anomenat mecanògraf.

No es pot dir que la màquina d'escriure tingui un únic inventor, doncs, com en altres casos ([[bombeta]], [[automòbil]], [[telèfon]] o [[telègraf]]), van ser diverses les persones que van contribuir amb les idees i invencions que van acabar duent a les primeres màquines comercialitzades amb èxit. De fet, els historiadors estimen que diverses formes de màquina d'escriure van ser inventades almenys 52 vegades per mecànics que intentaven aconseguir un disseny útil.<ref name="acocella">{{ref-publicació|cognom= Acocella |nom= Joan |data= 9 d'abril de 2007 |títol= The Typing Life: How writers used to write | revista = [[The New Yorker]] | url = http://www.newyorker.com/arts/critics/books/2007/04/09/070409crbo_books_acocella?currentPage=all | consulta= 28 de maig de 2007 |llengua= anglès}} Crítica de {{ref-llibre|cognom= Wershler-Henry |nom= Darren |títol= The Iron Whim: A Fragmented History of Typewriting | editorial = Cornell |any= 2007 |llengua= anglès}}</ref> El 1714 [[Henry Mill]] va obtenir una patent de la reina Ana de Gran Bretanya per una màquina que, segons era descrita, se sembla a una màquina d'escriure, si bé no se sap més.<ref>{{ref-web| url = http://www.precision-dynamics.com.au/typewriters/history.html |títol= Typewriter history |obra= precision-dynamics.com.au | consulta= 28 de maig de 2007 |llengua= anglès}}</ref> Entre els primers desenvolupadors de màquines d'escriure es troba [[Pellegrino Turri]], en 1808, que també va inventar el [[paper de calc]]. Moltes d'aquestes màquines primitives, incloent-hi la de Turri, van ser desenvolupades per a permetre escriure als cecs.

 

 

El 1829 [[William Austin Burt]] va patentar una màquina anomenada «[[tipògraf]]». Com moltes de les altres màquines primitives, sovint se la cita com la «primera» màquina d'escriure. El [[Science Museum]] de [[Londres]] la descriu simplement com «el primer mecanisme d'escriptura la invenció de la qual va ser documentada», però fins i tot aquesta afirmació pot ser excessiva, ja que la màquina de Turri és bé coneguda.<ref>{{ref-web| url = http://www.sciencemuseum.org.uk/onlinestuff/stories/typewriters.aspx |títol= William Austin Burt's Typographer 1829 |obra= Science Museum | consulta= 28 de maig de 2007 |llengua= anglès}}</ref> Fins i tot en mans del seu inventor, aquesta màquina era més lenta que l'escriptura manual. Burt i el seu promotor, [[John D. Sheldon]], mai van trobar comprador per a la patent, i la màquina mai va ser comercialitzada. A causa del fet que usava un dial per a seleccionar el caràcter en comptes de comptar amb una tecla separada per a cadascun, va ser anomenada «màquina d'escriure d'índex», en oposició a les de tecla, si és que es pot considerar una màquina d'escriure autèntica. Entre 1829 i 1870 es van patentar a Europa i a Amèrica moltes màquines d'imprimir o d'escriure, però cap d'elles es va arribar a comercialitzar. Charles Thurber va desenvolupar múltiples patents; la primera ?en 1843? va ser concebuda com una ajuda per als cecs (vegeu el [[quirògraf]] de 1845 com a exemple).El 1808, l'italià Pellegrino Turri va inventar una màquina d'escriure rudimentària. Va tenir poc èxit, però Turri va tenir el detall d'inventar també el paper carbó, que seria molt útil quan apareguessin millors màquines d'escriure.

El 1864 l'austríac [[Peter Mitterhofer]] va crear una màquina d'escriure que tampoc va arribar a comercialitzar-se. Mitterhofer va seguir millorant el seu model original i va crear cinc versions millorades diferents fins a 1868.

 

 

El 1865 el reverent danès [[Rasmus Malling-Hansen]] va inventar la «[[bola d'escriure]]», que es va comercialitzar el 1870. Va ser la primera màquina d'escriure de producció en sèrie. Va ser un èxit a Europa, i se sap que va estar en ús a oficines de Londres fins a 1909.<ref>{{ref-web| url = http://www.officemuseum.com/typewriters.htm |títol= Early Office Museum: ''Antique Typewriters'' | consulta= 28 de maig de 2007 |llengua= anglès}}</ref> Addicionalment, Malling-Hansen va usar un escapi [[solenoide|solenoidal]] per a la tornada del carro d'alguns dels seus models, constituint un seriós candidat per a la primera màquina d'escriure elèctric». Al llibre ''Hvem er Skrivekuglens Opfinder?'', la filla de Malling-Hansen, Johanne Agerskov, descriu com el 1865 Malling-Hansen va fer fabricar un teclat de porcellana per a la bola d'escriure, i va experimentar amb diferents ubicacions de les lletres per a assolir la major velocitat d'escriptura. Malling-Hansen va situar les lletres en pistones curts que es movien directament a través de la bola baixant fins al paper, el que juntament amb l'adequada ubicació de les lletres perquè els dits més ràpids premessin les usades amb major freqüència, va fer de la bola d'escriure de Hansen la primera màquina que permetia escriure substancialment més ràpid que escrivint manualment. Malling-Hansen va desenvolupar la seva màquina encara més als anys 1870 i 1880, assolint moltes millores, però mantenint el cap d'escriptura original. En el primer model de la bola d'escriure de 1870, el paper se subjectava a un cilindre dintre d'una caixa de fusta. El 1874 el cilindre va ser reemplaçat per un carro que es movia per sota el cap d'escriptura. Llavors, el 1875, el conegut model alt va ser patentat, era la primera de les boles d'escriure que funcionava sense electricitat. Malling-Hansen va assistir a les exposicions mundials de [[Exposició Universal de Viena (1873)|Viena del 1873]] i [[Exposició Universal de París (1878)|París del 1878]]. En ambdues va guanyar les medalles del primer premi pel seu invent.<ref>{{ref-llibre|cognom= Burghagen |nom= Otto |títol= Die Schreibmaschine. Illustrierte Beschreibung aller gangbaren Schreibmaschinen nebst gründlicher Anleitung zum Arbeiten auf sämtlichen Systemen |lloc= Hamburg |llengua = alemany|any= 1898}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom= Eberwein |nom= Dieter |títol= Nietzsches Schreibkugel. Ein Blick auf Nietzsches Schreibmaschinenzeit durch die Restauration der Schreibkugel. Eberwein-Typoskriptverlag |lloc= Schauenburg |any= 2005}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom= Agerskov |nom= Johanne |títol= Hvem er Skrivekuglens Opfinder? en Polemik og en Redegørelse |lloc= Copenhaguen|any= 1925|editorial = Markussen |pàgines = 96}}</ref>

 

=== Estandardització ===

Cap a 1920, la màquina d'escriure «manual» o «mecànica» havia aconseguit un disseny més o menys estàndard. Hi havia petites variacions d'un fabricant a un altre, però la majoria de les màquines seguia el següent disseny:

 

Els dissenys de màquines d'escriure elèctriques eliminaven la connexió mecànica directa entre les tecles i l'element que copejava el paper, però no han de confondre's amb les posteriors màquines d'escriure electròniques, que són màquines elèctriques que compten amb un sol component elèctric: el motor. On la pulsació d'una tecla movia abans una barra de tipus directament, ara accionava enllaços mecànics que dirigien l'impuls mecànic des del motor fins a la barra de tipus. Aquest disseny es va conservar en la IBM Selectric.

 

Els millors models de màquines d'escriure elèctriques eren els d'IBM i Remington Rand, fins que IBM va presentar la \[[IBM Selectric]], que reemplaçava les barres de tipus per una «bola» de tipus, lleugerament major que una pilota de golf, amb les lletres moldejades en la seva superfície. La Selectric usava un sistema de pestanyes, cintes metàl·liques i palanques, mogut per un motor elèctric per a rotar la bola fins a la posició correcta i copejar-la llavors contra la cinta i el corró. La bola de tipus es movia lateralment enfront del paper en comptes de desplaçar-se el carro amb el paper enfront de la posició fixa d'impressió, com ocorria en el disseny mecànic clàssic.

 

Models posteriors d'IBM Executives i Selectrics van reemplaçar les cintes tèxtils de tinta amb cintes de «pel·lícula de carboni», que comptaven amb pols seca negre o colorejat sobre una cinta de plàstic transparent d'un sol ús. Aquestes cintes podien usar-se una sola vegada, però els models posteriors usaven un cartutx fàcil de reemplaçar. Un efecte secundari d'aquesta tecnologia és que el text mecanografiat en la màquina podia llegir-se fàcilment en la cinta usada. Aquesta «característica» va plantejar problemes quan les màquines s'usaven per a preparar documents classificats: les cintes havien de comptabilitzar-se per a assegurar que els mecanògrafs no es duien cap.

 

Una variant coneguda com a «Selectric Correctora» va incorporar la correcció, incloent-hi una cinta pegajosa, enfront de la cinta d'impressió, que podia retirar la imatge d'un caràcter mecanografiat deixada per la pols negra, i també un «ample» seleccionable, de manera que el mecanógrafo podia triar entri ''pica'' («ample 10», o 10 caràcters per polzada) i ''elite'' («ample 12»), fins i tot dintre del mateix document. Malgrat això, totes les Selectrics eren [[monoespai]]: cada caràcter era encaixat en el mateix espai horitzontal sobre la pàgina. Encara que IBM havia produït una reeixida màquina amb espaiat proporcional basada en barres de tipus, la [[IBM Executive]], no va comercialitzar cap màquina d'escriure Selectric amb espaiat proporcional per a oficines. Va haver-hi, no obstant això, una màquina amb espaiat proporcional molt més cara, anomenada [[Selectric Composer]], que era capaç de justificar al marge dret, i, per tant, era considerada més una [[màquina de compondre]] que d'escriure, a més de la IBM Electronic Typewriter 50, de preu més assequible, que era capaç d'espaiar proporcionalmente, però no de justificar.

 

 

=== Distribució de teclat ===

 

Les màquines d'escriure Sholes & Glidden de 1874 van establir la [[distribució de teclat|distribució]] [[QWERTY]] per a les tecles de lletres. Durant l'època en la qual Sholes i els seus col·legues van estar experimentant amb el seu invent, aparentment van ser provades altres disposicions, però aquestes estan pobrament documentades. La gairebé alfabètica seqüència de la «fila llar» de la distribució QWERTY (d-f-g-h-j-k-l) demostra que una disposició directament alfabètica va ser el punt de partida original.<ref name="david">David, P.A. (1986): ''Understanding the Economics of QWERTY: the Necessity of History''. En: Parker, William N.: ''Economic History and the Modern Economist''. Basil Blackwell, Nueva York y Oxford.</ref> La distribució de teclat QWERTY ha esdevingut l'estàndard [[de facto]] per a màquines d'escriure i teclats de computadores anglesos i espanyols. Altres idiomes escrits en l'[[alfabet llatí]] usen de vegades variants de la distribució QWERTY, tals com la francesa [[AZERTY]], la italiana [[QZERTY]] i l'alemanya [[QWERTZ]].

 

== Efecte de les màquines d'escriure sobre la cultura ==

 

Quan Remington va començar a comercialitzar màquines d'escriure, va assumir que la màquina no seria usada per a escriure textos creatius, sinó per a tasques d'amanuense, i seria usada per mecanògrafes. Així doncs, es van imprimir flors sobre la carcasa dels primers models, de manera que la màquina fos més atractiva per a les dones. Als Estats Units, les dones van començar a incorporar-se al mercat laboral com a mecanògrafes amb freqüència, i, segons el cens de 1910, el 81% dels mecanògrafs eren dones. Amb més dones treballant fora de casa, va haver-hi certa preocupació sobre els efectes que això tindria en els valors morals de la societat. La «jove mecanògrafa» va passar a ser un tòpic habitual de la pornografia de principis del {{segle|XX}}. Les [[Bíblies de Tijuana]] (còmics eròtics produïts a Mèxic per al mercat nord-americà des de principis dels anys 1930) incloïen sovint mecanògrafes.<ref name="acocella" />