Palau del Te: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |miniatura|left -> |miniatura|esquerra
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 3:
 
== Història ==
[[Fitxer:Palazzo Te Mantova 1.jpg|thumbminiatura|esquerra|Façana interna des del pati]]
[[Fitxer:Palazzo Te Mantova 2.jpg|miniatura|Entrada de tipus «serlià»]]
El Palau del Te és un edifici de planta quadrada, construït entre el 1524 i el 1534 per a [[Frederic II Gonzaga]], [[ducat de Màntua|marquès de Màntua]]. Va decidir el 1524 construir un palau d'esbarjo, El lloc escollit van ser les estables de la família a «Isola del Te» a la vora de la [[aiguamoll|maresma]] junt als afores de les muralles de Màntua. Aquest indret verd on es va erigir era conegut com a Te, l'[[etimologia]] del qual no està clara.
Línia 21:
Com la [[Villa Farnesina]] a [[Roma]], la ubicació suburbana permetia una barreja d'arquitectura de palau i de vil·la. Les quatre façanes exteriors tenen [[pilastra|pilastres]] planes contra parets de caràcter rústic, les finestres indiquen que la planta noble és la baixa, amb una planta secundària per sobre. La façana oriental diferia de les altres tres per tenir motius [[Andrea Palladio|paladians]] en les seves pilastres i una [[lògia]] oberta i en el seu centre un arc que dóna al pati. Les façanes no són tan simètriques com semblen, i els espais entre les columnes són irregulars. El centre de les façanes septentrional i meridional estan recorregudes per arcs en dues plantes sense [[pòrtic]] ni [[frontó (arquitectura)|frontó]], simplement un camí cobert que portava l'interior del pati.
[[Fitxer:Palazzo Te Interno ma.jpg|miniatura|Interior del Palau]]
[[Fitxer:Gigants1.jpg|thumbminiatura|esquerra|''La caiguda dels déus'' de [[Giulo Romano]] ]]
 
Poques finestres donen al pati interior; les parets amb [[columna (arquitectura)|columnes]] estan decorades per tots els costats amb profunds nínxols i finestres cegues, i les superfícies intermèdies estan esquitxades amb ''spezzato'' -escaiola trencada i amb taques- que dóna vida i profunditat a les superfícies.