Emilio Arrieta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 9:
Malgrat haver comptat amb el suport de la reina, després de la destitució de la monarquia va publicar l'himne ''Abajo los Borbones''.
 
Va accedir a la plaça de professor de composició de l'"Escuela Nacional de Música" de Madrid el [[1857]] i va passar a ocupar el càrrec de director el [[1868]], que conservà fins a la seua mort el [[1894]]. En aquesta època va compondre nombroses obres destinades a concerts, concursos i actes acadèmics. Entre els seus alumnes més destacats trobem a [[Antonio Santamaria]],<ref name= "Enciclopèdia Espasa, vol. 53"> Edita [[Enciclopèdia Espasa]], vol. 54, pàg. 187. (ISBN-84-239-4554-5)</ref> [[Manuel Fernández Grajal]], [[Felipe Espino Iglesias]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 22">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 22, pàg. 222'' ({{ISBN|84-239-4522-7}})</ref> [[Casimiro Espino y Teysler]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 22">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 22, pàg. 223'' ({{ISBN|84-239-4522-7}})</ref> [[Tomás Bretón]], [[Joaquín Valverde Durán]]<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 66, pàg. 214-15'' ({{ISBN|84-239-4566-9}})</ref> i [[Ruperto Chapí]].
 
El renaixement de la [[sarsuela]] amb els èxits de [[Francisco Asenjo Barbieri|Barbieri]], [[Joaquín Gaztambide|Gaztambide]] i altres, junt amb el tancament del Teatre del Reial Palau, va fer que Arrieta se sentira seduït per aquest gènere, abandonant l'òpera, del que en va produir més de 50 títols.