Joan Italià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Espai dur
m Toponímia
Línia 2:
'''Joan Italià''' (''Joannes Italus'', ({{polytonic|Ἰωάννης Ἰταλὸς}}), fou un filòsof i heretge que va viure fins al regnat d’[[Aleix I Comnè]] ([[1081]]-[[1118]]).
 
Era italià i havia nascut a Itàlia. De jove va estar amb el pare que era un soldat al servei dels sicilians en lluita contra els grecs. Quan [[Jordi Maniaces]] es va revoltar contra [[Constantí IX]] el ''1042'', el pare va marxar a Grècia i el fill va viure llavors a [[Constantinoble]] on va estudiar. Era arrogant i radical però va aconseguir el favor de l'emperador [[Miquel VII Ducas]] ([[1071]]-[[1078]]) que confiava en ell per recuperar el sud d'Itàlia pel seu coneixement del país i de la gent. El va enviar a [[DyrrachiumDirraqui]] però va detectar alguns fets de traïdoria i el va cridar; Joan Italià va fugir a Roma i va demanar perdó a l'emperador i va poder retornar a Constantinoble on va entrar al monestir de Pege.
 
Quan [[Psel]] (''Psellus'') fou desterrat de la capital el [[1077]] i va entrar en un monestir, Italià va rebre la dignitat de mestre principal de filosofia ({{polytonic|Ύπατος τῶν Φιλοσόφων}}. El seu caràcter apassionat es va fer notar però va complir amb l'encàrrec encara que altres personatges sediciosos van anar a estudiar a la seva escola.