Via Egnàcia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Leptictidium ha mogut Via Egnatia a Via Egnàcia: Com en altres vies romanes
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Via_Egnatia-en.jpg|miniatura|Antiga ruta de la Via EgnatiaEgnàcia]]
La '''Via Egnatia''' o '''Via Egnàcia''' (en [[albanès]] ''Rruga Egnatia'', en [[macedònic]] Виа Игнација ''Via Ignacija'', en [[grec]] Εγνατία Οδός ''Egnatia Odós'') era una [[via romana|via]] construïda pels [[antiga Roma|romans]] al voltant del [[146 aC]]. Fou dita així per [[Gai Egnaci]], [[procònsol]] de Macedònia, qui ordenà la seua construcció. La via s'estén des de l'antiga [[Il·líria]], [[Macedònia (província romana)|Macedònia]] i [[Tràcia]], travessant les actuals [[Albània]], [[Macedònia del Nord]], [[Grècia]] i [[Turquia]]. Fou traçada per a unir les diferents colònies romanes des del [[mar Adriàtic]] fins a [[Constantinoble]].
 
Des d'[[Apol·lònia d'Il·líria]] es va a Macedònia per la Via EgnatiaEgnàcia, que es dirigix a l'est i té [[mil·liari]]s fins a [[Cípsela (Tràcia)|Cípsela]] (l'actual [[İpsala]]) i el riu [[Maritsa|Hebre]], cosa que comprèn un espai de 535 milles. Si es gradua la milla en huit estadis, sumarà 4.280 [[estadis]]; però, segons el càlcul de [[Polibi]], que afegix dos [[pletre]]s, és a dir, un terç d'estadi a cada milla, cal afegir a la suma ja dita 178 estadis. Els que partixen d'[[Durrës|Epidamne]] i els que ixen d'Apol·lònia, després de recórrer una mateixa distància, es troben a la meitat de la via. Tota ella porta el nom d'EgnatiaEgnàcia, però a la primera part li deien a més camí de Candàvia, que és una muntanya d'Il·líria, on conduïx este camí, entre la ciutat de [[Licnidus]] i un lloc anomenat Piló, que separa Il·líria de Macedònia. Des d'allí passa pròxima a Barenus i va per [[Heraclea Lincestis]], [[Lincestis]] i els Eorli, a la ciutat d'[[Edessa (Turquia)|Edessa]], a la de [[Pel·la (Macedònia)|Pel·la]] i fins a [[Salònica]].
 
Als [[península balcànica|Balcans]] hi ha una íntima connexió entre l'[[exèrcit romà]] i la vida de les províncies, de manera que la romanització és, sobretot, obra de l'exèrcit, que construïa calçades, ponts i campaments amb els seus ravals de comerciants que podien transformar-se en municipis o colònies quan la legió partia; també l'exèrcit deixava al seu pas veterans que s'instal·laven en grups, formant colònies. A Macedònia, l'eix estratègic de la província, la ruta d'Àsia per a les [[legions romanes|legions]] i fins a l'era moderna la principal via de comunicació terrestre de la península, va ser la Via EgnatiaEgnàcia, anomenada pels [[aromanesos]] ''Calea Mare'' ("'via gran"'). Des de la seua construcció (entre [[146 aC|146]]-[[125 aC]] fins al {{segle|VII|s}}, açò és, més de huit segles), va ser una vertadera ruta de [[romanització]], la connexió més curta entre [[Roma]] i [[Constantinoble]].
 
No és simple casualitat el fet que al llarg de la Via EgnatiaEgnàcia es troben una bona part dels més importants nuclis aromans de Macedònia: les dos vies que eixien dels ports de [[Dirraqui]] (Durrës) i [[Apol·lònia d'Il·líria|Apol·lònia]], entre els quals viuen els aromanesos de [[Muzàquia]], s'unien a [[Clodània]]; des d'allí la via passava per Licnidus ([[Ohrid]]), Heraclea Lincestis ([[Bitola]]), Edessa, Filipòpolis —[[Plòvdiv]], a [[Bulgària]]— i [[Oescus]], al marge dret del [[Danubi]], on entrava a [[Tràcia]] i continuava fins a Constantinoble.
 
Per esta ruta van circular els famosos caravaners i comerciants aromanesos que es dirigien fins a [[Venècia]] o [[Dubrovnik|Ragusa]] (i des d'allí a [[Messina]], [[Ancona]] i [[Sardenya]]) fins a mitjan segle XVIII, quan van abandonar el comerç amb [[Itàlia]] a favor d'[[Hongria]], [[Àustria]] i [[Alemanya]].
 
La Via EgnatiaEgnàcia va ser reparada i estesa en diverses ocasions. Persistí com a ruta d'importància comercial i estratègica durant segles, i va ser una de les més importants carreteres de l'[[Imperi Romà d'Orient]], connectant Durrës (a l'Adriàtic) amb Ohrid, [[SalònicaTessalònica]], [[Perint]] i finalment Constantinoble, al [[Bòsfor]]. Quasi tot el comerç terrestre romà d'Orient amb Europa occidental viatjava al llarg de la Via EgnatiaEgnàcia. Durant les [[Croades]], els exèrcits viatjaven fins a l'est per terra seguint la carretera fins a Constantinoble abans de creuar fins a l'[[Àsia Menor]]. En la [[Quarta Croada]], el control de la carretera va ser vital per a la supervivència de l'[[Imperi Llatí]], igual com per al seu successor, l'[[Imperi de Nicea]] i el [[Despotat d'Epir]].
 
Des de la muntanya de Candàvia sortint de [[Dirraqui]] fins a Tessalònica (una altra branca sortia d'[[Apol·lònia d'Il·líria]] i ambdues branques s'unien a ''Clodiana''), a la part de la via coneguda com a via Candàvia, les estacions foren:
Línia 25:
*''Thessalonica''
 
De Tessalònica a ''Cypsela''Cípsela, és a dir a la via EgnàtiaEgnàcia pròpia, les estacions foren:
*''Apollonia''
*''Amphipolis''
Línia 42:
== Vegeu també ==
 
* [[Llista de vies romanes]]

{{commonscat}}
 
[[Categoria:Vies romanes]]