Crítiques al liberalisme econòmic: diferència entre les revisions

Els crítics, hereus del Pare [[Henri Lacordaire]], veuen en el liberalisme l'establiment de l'imperi del més ric, una forma de [[plutocràcia]]. Hi ha una diferència entre la plutocràcia i un mercat polític: en un mercat polític, els rics han de cedir una part de la seva fortuna als seus oponents (i no només als seus amics) per obtenir una decisió política d'acord amb els seus desitjos, cosa que no fan ni els plutòcrates ni els polítics gastant una fortuna en propaganda. Però les crítiques no consideren això com una diferència suficient: en la seva opinió, segons la qual el poder polític legítimament ho pot tot, és obvi per a ells que la inversió política és la més rendible del món i que els vencedors no tindran cap dificultat en recuperar la seva inversió, fent del mercat polític un mal negoci per als venedors dels seus drets. Mentre que, en la la perspectiva liberal, aquest desviament no és possible, ja que el poder polític només pot fer el que li és específicament delegat.

 

Moltes de les crítiques al liberalisme econòmic afecten les conseqüències socials atribuïdes a l'aplicació pràctica del liberalisme.

 

Aquestes crítiques es basen en dos tipus principals de motivació:

* Les motivacions més [[utilitaristes]] lligades a l'organització de la societat. Aquestes crítiques culpen el liberalisme de dividir la societat en classes socials o grups socials antagònics, de danyar la cohesió social i nacional. Aquestes crítiques vénen històricament de la dreta [[contrarevolucionària]] que advoca per un retorn a la societat orgànica ([[organicisme]]) o del corrent de pensament nacionalista que vol promoure la cooperació entre les classes en interès de la nació.

Responent a les crítiques a ''Llibertat econòmica i intervencionisme'', l'economista austríac [[Ludwig von Mises]] va escriure: "El liberalisme econòmic no lluita pels interessos dels rics d'avui. Al contrari, el que el liberalisme econòmic vol és deixar les mans lliures per a qualsevol persona amb l'enginy de suplantar els rics d'avui oferint als consumidors productes millors i més barats. La seva preocupació principal és eliminar tots els obstacles a la millora futura del benestar material de la humanitat o, en altres paraules, l'abolició de la pobresa.<ref>{{fr}}[[Ludwig von Mises]], ''Liberté économique et interventionnisme'', chap.46</ref>

 

El liberalisme econòmic és acusat de fer caure en la pobresa els que no poden participar amb èxit en la competició liberal o que serien presumptes víctimes d'accidents de la vida.