Paviment hidràulic: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Floor tiles - Can Ginestar - Sant Just Desvern.jpg|miniatura|Paviment a [[Can Ginestar]] ([[Sant Just Desvern]])]]

[[Fitxer:Ca l'Arenas (9)- paviment hidràulic.JPG|miniatura|Paviment modernista a [[Ca l'Arenas. Centre d'Art del Museu de Mataró|Ca l'Arenas]] ([[Mataró]])]]

Les mides de les rajoles eren bàsicament de 10x10, 15X15, 20x20, 25x25 i 40x40 cm., però les més habituals van ser les de 20x20.

 

La coincidència d'aquesta tècnica amb el desenvolupament del [[modernisme]] va fer que els dissenys fossin més complexos i artístics i que els fabricants comptessin amb arquitectes reconeguts i dissenyadors de moda entre els seus col·laboradors, com [[Alexandre de Riquer]], [[Domènech i Montaner]], [[Josep Puig i Cadafalch]], [[Josep Pascó]], Antoni Saurí i Sirés [[Antoni Maria Gallissà i Soqué|Antoni Maria Gallissà]], [[Rafael Masó i Valentí|Rafael Masó]] i [[Enric Sagnier]] .<ref>[https://www.escofet.com/historia Historia de Escofet i cia.: Cronología] (en castellà i anglès. Han eliminat la versió en català. A abril del 2019 ja no hi és).</ref><ref>[https://www.viaempresa.cat/empresa/escofet-empresa-terra-panot-barcelona_205854_102.html "Escofet, 130 anys al terra de Barcelona. Tothom ha trepitjat els paviments de l'empresa de Martorell que ha produït el popular panot de la capital catalana o els terres de les Rambles"], d'Aiats Agustí, ''El Món'', 14-01-2019 [Consulta: 19-04-2019].</ref> Antoni Gaudí va dissenyar un únic paviment, per a la Casa Batlló, que finalment no es va col·locar en aquesta casa però sí en la Casa Milà i que des de l'any 1997 pavimenta les voreres del Passeig de Gràcia de Barcelona. Els dibuixos representaven formes geomètriques, florals o vegetals. Els dissenys més senzills tenien un dibuix que es repetia i concatenava peça a peça. Generalment els decoradors componien els dissenys simulant una catifa que ocupava tota l'habitació i que requeria rajoles que conformessin una sanefa perimetral. També era habitual que la composició de la imatge final s'obtingués amb la combinació de 2, 4 o 6 peces diferents, la qual cosa complicava de forma notable la producció i instal·lació.<ref>[http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/viewFile/130257/128984 LA TECNICA DEL MOSAIC HIDRÀULIC I EL MODERNISME. Jaume i Joan Ramon Rosell.]</ref>

 

==Procés de fabricació i col·locació==

[[Fitxer:1era talladora antiga RUBI.tif|miniatura|[[Tallador de mosaic hidràulic]] dels Germans Boada]]

La rajola hidràulica es fabrica peça a peça. L'artesà tria els colors que farà servir i prepara una pasta amb aigua, barrejant pols de marbre blanc, [[ciment]] blanc, [[sorra]] i [[pigment]]s.