Sper: diferència entre les revisions

Pel tractat del [[387]] entre l'[[Imperi Romà d'Orient]] i els perses [[sassànides]], la part occidental d'Armènia va quedar dins l'imperi en una frontera que anava entre [[Karin]] i Niphrkert-Mdzpin ([[Nisibin]]). Al seu torn l'Armènia occidental estava dividida en la part nord, capital Karin, anomenada Armènia Interior, que era part de l'Imperi des de l'annexió formal el [[391]], mentre la part sud comprenia cinc estats feudals semi-autonoms. Sper quedava dins la primera zona, al nord de Karin, sense que es pugui determinar amb certessa si ja hi tenien possessions els [[Bagratuni]] que eren una família important del regne tot i que les seves funcions hereditàries de ''thagadir'' (posa corones, el dignatari que posava la corona al cap del nou rei quan era consagrat) s'exercia a l'Armènia persa, i l'altra funció, ''[[aspet]]'' o cap de la cavalleria, era general del regne. En tot cas el càrrec de thagadir fou abolit el 428 quan es va suprimir la monarquia a Persarmènia. La situació social va variar poc, fora del temps de l'emperador [[Zenó]] (474-491) quan els prínceps feudals van donar suport a la revolta contra ell. El [[528]] [[Justinià I]] va fer les primeres reformes i la ''Armenia Interior'' (''Armenia Minor'' fou agrupada amb les altres zones (''Prima'' i ''Secunda'') i amb el [[Regió del Pont|Pont]] per formar una zona militar única. Els regiments armenis van passar a formar part de les divisions imperials; les funcions militars dels governadors grecs i dels [[nakharars]] armenis foren abolides. El [[532]] es va signar la pau amb Pèrsia i les reformes van continuar: L'antiga Armènia Interior i l'Armènia Menor (''Armenia Minor'') van formar una província dividida en quatre unitats: ''Prima, Secunda, Tertia'' i ''Quarta''; el 536 moltes lleis i costums armènies foren liquidades, es va establir el dret d'herència de les dones a les propietats (amb l'objectiu de dividir els dominis dels ''[[nakharar]]s'' armenis i limitar els drets hereditaris dins els dominis privats). No hi ha dubte que els bagràtides ja tenien possessions importants a la zona en aquell temps si bé el seu centre d'activitat era la [[Persarmènia]].

 

 

Les primeres incursions musulmanes serioses a la regió de Sper foren posteriors al 652, però de fet va caure en mans del califat trenta anys després, quan els romans d'Orient van deixar de defensar el país. Les regions del [[Taiq]], [[Gugarq]] i la conca del [[riu Fasis]] romanien encara en poder dels romans d'Orient igual que el [[Lazistan]] i el litoral del [[Pont Euxí]] ([[Mar Negra]]). La religió dels invasors es va difondre ràpidament, però quedaven illes cristianes a les regions muntanyoses al nord del riu [[Araxes]] fins a Sper, [[Kars]] i [[Artvin]], on els ''nakharars'' armenis defensaven els castells construïts en pics inaccessibles oferint refugi a la població rural de la zona en cas de problemes; en general doncs a la plana van dominar els musulmans però les muntanyes romanien cristianes i armeno-bizantines.