Josep Puig i Cadafalch: diferència entre les revisions

El conjunt arquitectònic format per les tres [[esglésies de Sant Pere de Terrassa]], o [[Esglésies de Sant Pere de Terrassa|Conjunt Episcopal d'Ègara]], està reconegut com el més important de la primera arquitectura cristiana catalana. El paper de Puig i Cadafalch aquí va ser fonamental, tant en el reconeixement del seu valor històric com en l'elaboració d'alguns dels projectes i en intervencions de restauració, però també controvertit. Va començar a interessar-se pel conjunt monumental quan tenia vint-i-dos anys, moment en què va ubicar la construcció tant dels absis de Sant Pere i Santa Maria com de l'església de Sant Miquel al [[segle IX]] .<ref>{{ref-llibre|cognom=Puig i Cadafalch|nom=Josep|títol=Notes arquitectòniques sobre les esglésies de Sant Pere de Terrassa|lloc=Barcelona| editorial=Impremta La Renaixença|any=1889}}</ref> Fins als anys noranta del {{segle|XIX}} el conjunt no va tenir massa interès per les Institucions. El 1895, en uns treballs de consolidació que van obligar a desplaçar alguns retaules, es van descobrir, entre altres troballes, pintures murals d'època gòtica al mur nord de Sant Pere, i un retaule de pedra amb pintures inserides. Des de la Comissió de Monuments de Barcelona es demanà a l'[[Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando|Acadèmia de San Fernando]] la declaració del conjunt com a [[Patrimoni Nacional]]. El projecte va ser presentat davant del [[Ministeri de Foment d'Espanya|Ministeri de Foment]] d'Espanya el [[1897]], però no fou aprovat fins al [[1931]]<ref>[[#mancho|Mancho 2012]], p. 172–173</ref> Això va fer que les intervencions es frenessin. El 1906 Puig va fer una sèrie de sondatges a Sant Miquel que van conduir a la localització de les restes d'una suposada piscina baptismal. D'aquests treballs en tenim constància a través de les ''Actes del [[Museu de Terrassa|Patronat de Museus de Terrassa]]. '' Els seus estudis en aquest àmbit el van conduir a situar la datació per a tot el conjunt al [[{{segle |VI]]|s}}.

En les intervencions efectuades en aquest conjunt es va intentar seguir els corrents europeus del moment, fent feines de manteniment i consolidació, eliminant afegits que es van considerar sense valor i tractant d'assenyalar les parts reconstruïdes, com demostra la làpida instal·lada a Sant Miquel. Però el cert és que les actuacions van ser contradictòries. El fet de voler creure que a Sant Miquel hi havia una [[Baptisme|piscina baptismal]] va dur a datar l'edifici al [[{{segle |VI]]|s}}, però la seva estructura demostra que està fet amb materials reaprofitats, i és preferible datar-lo en [[Carlemany|època carolíngia]], cap al segle IX, encara que potser és un edifici ubicat a sobre de les restes d'un altre d'aquell període més antic. D'altra banda, cap a 1946 es va localitzar una pila baptismal a Santa Maria. L'existència a sota de Sant Miquel d'una cripta amb nombrosos enterraments fa que ara no hi hagi cap dubte que va ser un edifici funerari. També les actuacions respecte als frescos localitzats en aquests edificis són qüestionables. Pel que fa a la datació per al conjunt, després de diverses discussions entre els que pensen en una datació d'època visigoda ([[Joan Ainaud de Lasarte|Ainaud]] i d'altres) i els que defensen una datació posterior, del segle IX ([[Manuel Gómez-Moreno|Gómez Moreno]]), la conclusió més encertada és pensar en un conjunt molt antic que ha sofert nombroses intervencions al llarg dels segles, resultat de les empremtes que les diferents èpoques hi han deixat''.<ref>[[#mancho|Mancho 2012]], p. 342–349</ref>''