Sards: diferència entre les revisions

 

==Etimologia==

El [[etnònim]] "S(a)rd" pertany al substrat lingüístic [[Llengües preindoeuropees|pre-indoeuropeu]]. El nom fa la seva primera aparició en la estela de Nora, on la paraula ''Šrdn''<ref>[http://archeologianuragica.blogspot.com/2010/08/sul-nome-sardigna.html La stele di Nora contiene la lingua sarda delle origini, Salvatore Dedola]</ref> testifica l'existència del nom quan van arribar per primera vegada els comerciants [[fenicis]]. D'acord amb el [[Timeu (diàleg)|Timeu]], un dels diàlegs de [[Plató]], Sardenya i la seva gent, els "Sardonioi" (''Σαρδονιοι''), podrien haver estat nomenats en honor de Sardó (''Σαρδώ''), una llegendària dona nascuda a [[Sardes]] (''Σάρδεις''), capital de l'antic regne de [[Lidia]] en [[Anatòlia]].<ref>''Platonis dialogi, scholia in Timaeum'' (edit. C. F. Hermann, Lipsia 1877), 25 B, pag. 368</ref><ref>M. Pittau, ''La Lingua dei Sardi Nuragici e degli Etruschi'', Sassari 1981, pag. 57</ref> [[Pausànias (geògraf)|Pausanias]] i [[Sal·lusti]] diuen que era un heroi [[Regió de Líbia|líbic]] i fill d'[[Hèrcules]], reverenciat com ''Sardus Pater Babai'' ("Pare Sard" o "Pare dels Sards"), el qual va donar a l'illa el seu nom.<ref>[http://www.aristeo.org/sardegnaemiti/personaggi/sardo.html Personaggi: Sardo]</ref> També se creu que els antics Sards foren associats amb els [[Sherden]] (''šrdn'' en [[Llengües egípcies|egipci]]), un dels [[Pobles del mar]].<ref>[http://www.treccani.it/enciclopedia/sardi_%28Dizionario-di-Storia%29/ Sardi in ''Dizionario di Storia'' (2011), Treccani]</ref><ref>[http://www.treccani.it/enciclopedia/sardi_res-c8fc02e8-8bb6-11dc-8e9d-0016357eee51_%28Enciclopedia-Italiana%29/ Sardi in ''Enciclopedia Italiana'' (1936), Giacomo Devoto, Treccani]</ref><ref>[http://www.sardiniapost.it/culture/nuovo-studio-dellarcheologo-ugas-e-certo-i-nuragici-erano-gli-shardana/ Nuovo studio dell’archeologo Ugas: “È certo, i nuragici erano gli Shardana”]</ref><ref>[http://www.sardiniapoint.it/5085.html ''Shardana, sardi nuragici: erano lo stesso popolo?'', Intervista con Giovanni Ugas]</ref> L'etnònim va ser després romanitzat com ''sardus'' (''sarda'' en femení).

 

==Llengua==

La [[llengua pròpia]] de la major part del sards és el [[sard]],<ref name="Sardinians"/><ref>Danver, Steven. ''Native peoples of the world - An Encyclopedia of Groups, Cultures, and Contemporary Issues''</ref> [[llengua romànica]] que es considera una de les més conservadores, si no la més conservadora, de les llengües derivades del [[llatí]].<ref>{{ref-llibre|cognom1=Contini |nom1=Michel |cognom2=Tuttle |nom2=Edward |capítol=Sardinian |editor=John Green|títol=Trends in Romance Linguistics and Philology 3|any=1982 |editorial=Mouton |pàgines=171–188}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=Story of Language |cognom=Pei |nom=Mario |enllaçautor=Mario Pei |any=1949 |isbn=03-9700-400-1 }}</ref><ref>''The Romance languages'', Martin Harris and Nigel Vincent (eds.), Oxford University Press, pp.314</ref><ref>''Romance Languages: A Historical Introduction'', Cambridge University Press</ref> També es troben [[illa lingüística|illes lingüístiques]] on es parla un [[Alguerès|dialecte del català]] (a [[L'Alguer]]) i el [[lígur]] (a [[Carloforte]] i [[Calasetta]]). Les llengües autòctones del territori estan sent substituïdes per l'[[italià]] (sovint parlat en una varietat regional) en les noves generacions, per efecte de la italianització recent de l'illa.<ref>Roberto Bolognesi, ''The phonology of Campidanian Sardinian : a unitary account of a self-organizing structure'', The Hague : Holland Academic Graphics</ref><ref>Amos Cardia, ''S'italianu in Sardìnnia'', Iskra</ref>

 

==Esperança de vida i longevitat==