Tarquini Prisc: diferència entre les revisions

Fill de [[Demarat de Corint (baquíada)|Demarat de Corint]] i d’una dona etrusca, va anar a Roma i canvià el seu nom originari ('''Lucumon''')<ref group="nota">Titus Livi podria estar equivocat en aquesta afirmació, doncs la paraula ''Lucumo'' existeix en l'idioma etrusc (''Laucume'') amb el significat de "rei", per tant, hi ha la possibilitat que es confongués el seu títol amb el seu nom a través de la tradició oral abans que els historiadors comencessin a narrar la vida d'aquest rei.</ref> pel de '''Tarquini'''. Allí va ser elegit guardià dels fills d’[[Anc Marci]] i després el succeí en el tron un cop mort.<ref name="L 1:34">[[Titus Livi]], ''Ab urbe condita'', 1:34</ref>

==La llegenda de l'àguila==

Quant Tarquini anava de camí a Roma per primera vegada i ja s'estava aproximant a la ciutat una àguila li va prendre el barret, va donar una volta en l'aire i després l'hi va retornar. Aquest fet estrany amb el temps l'interpretaria com un senyal dels déus avisant-lo que seria rei.<ref name="L 1:34"/>

==Mort i successió==

Va regnar 38 anys fins que fou assassinat pels fills d’Anc Marci els quals van provocar una revolta on el rei va ser copejat mortalment. La revolta va ser ràpidament controlada i llavors la reina [[Tanaquil]] aprofitant la confusió inicial, va dir que el rei només estava ferit lleument, mentre ella convencia la cúria que el millor successor seria [[Servi Tul·li]], al qual va proposar que es casés amb la seva filla. Finalment així va ser, Servi, casat amb [[Tarquini (família)|Tarquínia]] la filla del rei el va succeir; sent l’única vegada de la monarquia que el tron va ser heretat. Més endavant per evitar ser ell mateix derrotat per una altra lluita de poder semblant, va casar les seves filles amb els néts de Tarquini Prisc, però no li va servir de res doncs va morir assassinat per un dels gendres.

Segons la versió narrada per l'emperador [[Claudi]], [[Servi Tul·li]] era una mena de ''magister'', que s'hauria destacat alliberant dos germans etruscs Aulus i [[Celi Vibenna|Caelius Vibenna]], i un romà anomenat Gnaeus Tarquinius, tallant el coll dels seus segrestadors. Aquest episodi, succeït durant la revolta en què va morir Tarquini Prisc, està il·lustrat en una pintura a la tomba dels Saties una família etrusca de [[Volci]], actualment coneguda com "la tomba de François".<ref group="nota"> Descoberta el 1857 per l'italià Alessandro François i el francès Adolphe Noël des Vergers. </ref><ref>TJ, Cornell:''"The Beginnings of Rome"'', London,1995, ed. Routledge, pàg 133–134</ref>

==Notes==